… s’hi fan fotos.
Segurament per MoFA no vos ve res com a s’operadora de Telefònica. MoFA és s’acrònim de Museum of Food Anomalies, una exposició virtual sobre “aparicions” i coses rares vistes en productes alimentaris.
Hi ha coses millors a fer amb es menjar però jo no hauria pogut escriure aquest apunt… A més sa imatge que afegeisc abaix val la pena

He llegit s’article a Economist.com sobre videojocs i ses seves implicacions en sa vida real. Tot ve arrel de’s GTA San Andreas, sobre si incita a sa violència, si trastornam els nostres infants amb jocs de dubtosa moral…
Abans d’entrar en qüestions “el-més-semblant-a-científiques” voldria remarcar això de “… trastornam els nostres infants”. Es debat sobre aquest tema és idèntic a nes dels continguts de sa TV i lo que s’emet en horari “infantil”; jo continuu pensant que es problema no és lo que s’emet si no lo que deixam veure als infants. Idò aquí ben igual, sa majoria de menuts que juguen a nes GTA és per que els ho han comprat, o no?
Tornant idò a s’Economist.com, dir, en primer lloc, que sobre sa població nord-americana de video-jugadors només un 35% era menor de 18 anys, una dada com a mínim interessant per a començar a esborrar tòpics.
S’altre punt que m’ha cridat s’atenció és aquest gràfic que relaciona es nombre de crims amb sa venda de videojocs. Sa relació és clarament inversament proporcional. Supòs que com tots els estudis socials aquest s’ha d’agafar amb pinces per que ni tots els jocs que surten al mercat són violents ni tots els estudis sobre devallada de crims són fiables.
Val la pena llegir s’article sencer, tal vegada no canviarà sa vostra concepció dels videojocs i de lo que poden representar però sempre està bé coneixer altres opinions i experiències, com sa meva, que després de jugar hores i hores a nes GTA o a nes Colin McRae Rally no he estampat es cotxe contra sa Torre de Ca n’Alou ni he atropellat aquells dos municipals de Felanitx que pareixen en Zipi i en Zape. Això sí, no m’hi pas tantes hores com aquest surcoreà que morí d’un atac de cor dins es Cybercafè després de jugar 50 hores en xarxa.
Haurà sortit ja es GTA San Andreas al Cel?

Pels que no coneixeu que p. vol dir es títol d’aquest apunt dir-vos que és una instrucció de Mocosoft Excel o Access. Vol dir que si s’etiqueta (Label) és i gual a cualque cosa “” llavors ha d’escriure “RMA” i si no, si és fals, és un interrogant “?”. Després RMA i s’interrogant poden ser altres valors definits.
Per exemple i en català, =SI(MS Windows=Fiable, Fes-t’ho mirar, Has encertat), SI(Prova lògica, Valor per cert, Valor per fals). Fàcil no?

Idò bé, en Levi’s de ca’n Levi’s de tota sa vida utilitza MS Excel o Ms Access per a fer ses etiquetes dels Calçons amb tanta mala sort que enlloc d’escriure es resultat a escrit sa instrucció

… i aquests Noruecs en tenen molt per jugar a sa feina. Sa seva web no deixa lloc a dubtes, estan desenfeinats i necessiten esplaiar-se. Enginy no les ne falta, jo si tenc temps un dematí lleuger miraré d’enginyar quelcom.
Més invents…
i Més…

PS. Per cert, avui ha ressucitat, com sa “kika” del Coso ben aviat, es bloc de’n Llorenç Valverde

23 e-u-r-o-s val s’abonament (o felanitxerament abono) de ses Verbenes de Sant Agustí (pels residents, sort encara!)

23€ entre 4 verbenes de pagament = 5.75€/verbena
5.75€ entre 4 grups per verbena = 1.4375 €/grup
1.4375€ per 90 minuts d’actuació = 0,01597222€/minut

Tenint en compte que cada grup té una mitjana de 1.5 cançons bones pels que no en som fervents seguidors (fans) i que una canço pot durar aproximadament 4 minuts s’abono hauria de valer:
16 grups x 1.5 cançons x 4 minuts x 0,01597222€= 1,53333312 euros

Així podriem fer 4 beures més a 5euros (!!!!) i bossa de garrapiñadas a 1,5euros (crec que no basten)

Noti’s que no se valora sa qualitat dels grups…