miquel lluí­s mestre mestre

M’estic plantejant com escriure aquest apunt d’una manera suficientment elegant per a que no pareixi un apunt setmanal de’n Maikel.
Fa un parell de vegades ja que vaig a s’í€gora, el nou bar de Sa Plaí§a. Després de deixar Els Tamarells, per raons que de cada vegada s’embullen més, en Tòfol i en Miquel í€ngel (de la Llibreria Oliver) han obert aquest mix de Cafeteria i Kiosc al mercat municipal. És una bona combinació, per què no, ja no has d’esperar que els de la taula del costat acabin de llegir el “Diario de Mallorca” o el Balears; vas, el compres i després de berenar el te’n dus a casa.
De totes maneres sobta només entrar per la porta Nord de Sa Plaí§a que a més de cafès, diaris, berenars i revistes també venguin productes de neteja. I que sobti no vol dir que sigui mala idea. Ses madones quan van a plaí§a poden comprar i omplir la senalleta no només de fruita, carn i verdures, també poden aprofitar i comprar els productes de neteja. Ara trob que aquesta frase m’ha quedat molt masclista, hi vagi qui hi vagi, vaja.
Un dels punt forts que hi trob és que en Tòfol ha sabut traslladar el negoci, el personal (cuinera inclosa) i també la cafetera i els pambolis. Hom estava acostumat a aquell cafè, agradí s o no, i als pambolis amb pa llescat i no amb baguettes o “pistoles” segons el SYP.
N’he quedat satisfet i m’ha agradat veure l’entusiasme de’n Tòfol, com un al·lot amb sabates noves, i és que com ell mateix afirma si havia de venir a La vila havia de ser en un lloc com Sa Plaí§a, autèntic, vaja. És més l’encoratjaria a promoure accions per revitalitzar aquella í gora que és el Mercat Municipal. Ell en té la fórmula, l’experiència.

Aquesta és una tí­pica expressió mallorquina (o serí només felanitxera?) i es diu d’aquell que té molta sort. Però aquesta dona xilena només en té la meitat de sort.

M’explic, té dos galls i li ponen, sí­ li ponen ous tal com diuen ses notí­cies de Yahoo!, però els ous que fan aquests dos bergants no tenen vermell.
MEntres Europa idò passa pena per la grip aviar a Xile estudien si aquests dos gallets tenen un problema hormonal o bé realment són gallines amb aparení§a de gall com diu el veterinari Herní¡n Rojas, cap del Departamento de Protección Pecuaria del SAG (Servicio Agrí­cola y Ganadero) de Xile. Textulament ha dit “que por fuera, el animal parezca gallo, pero no sea gallo” és a dir transvestit!
És més, tal vegada són gais i si són els primers gais en tenir descendència sembraran precedent, o pí nic, això va a gustos.

Arbre documental:
└───► Yahoo! Notí­cies Espanya

Sembla ser que la cultura dels workhaolics als EEUU s’acaba. Amb aquest terme es coneix a la gent adicta al treball i que per tant prioritzen la feina a la familia o a l’oci.
Idò segons un estudi realitzat per Careerbuilder.com, l’Infojobs nord-americí , fins a un 35% de treballadors va faltar algun dia dia durant l’any 2004 “per que sí­”, per que no tenia ganes d’anar a treballar. I clar, el més interessant són les excuses que posen:
- “M’han caigut les claus pel wí ter”
- “He xocat amb la porta del garatge”
- “Estic massa gras per posar-me la roba de feina”
- “La serp del meu novio s’ha escapat i no volia sortir de l’habitació”
- “Havia begut massa per venir a la feina”
- “No me’n recordava que me casava avui”
- o fins i tot intervencions més divines “Déu no m’ha despertat”

Les copio literalment de l’anglés:

When asked to share the most unusual excuses workers gave for missing work, hiring managers quoted the following examples:

* “I’m too drunk to drive to work.”
* “I accidentally flushed my keys down the toilet.”
* “I had to help deliver a baby on my way to work.” (employee was not in the medical profession)
* “I accidentally drove through the automatic garage door before it opened.”
* “My boyfriend’s snake got loose and I’m afraid to leave the bedroom until he gets home.”
* “I’m too fat to get into my work pants.”
* “God didn’t wake me.” (employee didn’t believe in alarm clocks and thought a higher power would wake her when she was ready)
* “I cut my fingernails too short, they’re bleeding and I have to go to the doctor.”
* “The ghosts in my house kept me up all night.”
* “I forgot I was getting married today.”
* “My cow bit me.”
* “My son accidentally fell asleep next to wet cement in our backyard. His foot fell in and we can’t get it out.”
* “I was watching a guy fixing a septic pump, fell in the hole and hurt myself.”
* “I was walking my dog and slipped on a toad in my driveway and hurt my back.”
* “My house lock jammed and I’m locked in.”

Finalment dir que un 23% dels enquestats foren despatxats per aquestes exucses tan… fantí stiques.

PS. Per cert, ses rèpliques de nou tenen errades. A Finanzas.com diu que la consultora té la web a Careerbuilding.com (un domini publicitari)

Arbre documental:
De Finanzas.com
└───► a American Chronicle
└──────► a Career Builder
└──────────► fins a Career Builder Press Releases

Segons sa Consultora anglesa Computer People, especialitzada en selecció de professionals de ses TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació), hi ha un gran desconcert entre els treballadors no informí tcis sobre els termes i expressions referents als ordinadors.
Així­, per exemple, sa gent desconeix que és un “firewall“, “s’ample de banda” o una “IP” i això crea malentesos i pèrdues de temps per a desxifrar aquestes “parauletes”.
S’informe s’ha fet enquestant a 1000 treballadors (de departaments no informí tics) i els resultats es podrien resumir en les segí¼ents xifres:
- Un 67% dels enquestats es sent desconcertat i desactualitzat respecte al llenguatge de ses TIC
- Un 56% creu que els informí tics parlen un altre idioma
- Un 40% troba que els informí tics no són concients dels malentesos que provoca el seu llenguatge

De totes maneres aquests de Computer People (si cualcíº sap una traducció millor que gent d’ordinador que ho digui) ofereixen unes directrius per reduir aquesta fractura lingí¼í­stica:
1) No sobrestimar el coneixement de les TIC dels colegues, explicar sempre les coses en llenguatge planer
2) Sempre que sigui possible utilitzar analogies, com es funcionament d’un cotxe, o pintar diagrames per il·lustrar el missatge
3) Una vegada haver explicat un tema de les TIC, fer es seguiment a n’es company per a comprovar que ho fa bé (que te pareix gerret!)
4) Si és inevitable emprar terminologia tècnica, explicar lo que significa
5) Es 44% dels treballadors “d’oficina” pensen que és sa seva obligació aprendtre sobre TIC
Casi res!

Tot això me recorda aquells llibres de “quelcom for dummies” (Informí tica per a beneits…) i me fa pensar de nou que es gran problema que té sa gent amb els ordinadors és sa por a espatllar cualque cosa. I sí­, se fan molts de desastres per desconeixement o descuit, però si darrera hi ha una bona còpia de seguretat sa gent no hauria de tenir tanta por a tocar, fer o des-fer (A més, estí demostrat que sa millor eina és es CTRL+Z).
I això de que creguin que un mateix es qui n’ha d’aprendre…. primer no me crec que s’ho sentin i segona és més obligació de ses empreses.

Sa notí­cia com sempre té una font i unes rèpliques; idò bé, si hagués fet cas a sa primera informació que he llegit enlloc de a sa font de sa informació m’hagués cregut, entre altres coses:
- que s’enquesta s’havia fet a 1500 persones, enlloc de 1000,
- o que un 14% atura s’ordinador sense finalitzar es sistema operatiu enlloc que un 14% tanca sa sessió però no apaga s’ordinador quan se’n va.
Si mateix hi ha diferència d’unes dades a ses altres!

Arbre documental:
De Terra
└───► a BBC WORLD (ja no disponible) | però sí­ a BBC NEWS UK
└──────►fins a Computer People

Sota es tí­tol ‘UnGoogleables’ Hide From Search es Wired publica un article sobre sa identitat i sa privacitat en general. I és que avui en dia no basta amb no tenir telèfon, ni compte a cap banc ni molt manco targes de fidelització (sa des supermercat, sa de sa benzinara, de sa companyia aèria…), si no que a més no has d’estar llistat a ne’s Google.
Fet i fet és molt difí­cil com diu s’article, i més si tenim en compte que es Google pot “escanejar” altres documents a més de webs (p.e. PDF, Word, etc..). Si sortim a cap document píºblic penjat a internet, si hem participat en alguna competició esportiva o si simplement no hem guanyat una plaí§a a s’administració ja som susceptibles de sortir llistats.
Fins i tot sa National Network to End Domestic Violence (xarxa Nacional per es Final de sa Violència Domèstica als EEUU) recomana a ses persones que tracta que mirin no estar-hi llistades per a no donar pistes als agressors. Per altra banda, i segons en Pam Dixon, director executiu de World Privacy Forum, lo pitjor que hom pot fer és anar a votar (no sabia que els llistats electorals sortissin a sa web, tal vegada als EEUU sí­).
Per descomptat que un consell bí sic és que no doneu es vostro nom a cap web, ni hi poseu s’email, ni molt manco s’adreí§a postal, si es que voleu que no vos trobin (voltros mateixos sabreu si vos heu d’amagar de cualque cosa). Clar, per que es problema és aquest, no és cercar si no trobar.
I segons s’apunt de’n Llorení§ Valverde referent a s’experiment de’n Milgram i més recentment es de sa Universitat de Massachusets “Six Degrees of Separation” Theory Explained in New Algorithm by UMass Amherst Researchers“, sa distí ncia entre tu i jo quan te cerc per internet seria de només sis persones. És a dir, si te cerc a través d’un conegut, aquest passa s’encí rrec a un altre i així­ successivament quan hagi passat s’encí rrec per sis interlocutors (de mitjana) ja me respondrí s directament a mi. Que no? ells diuen que ho han comprovat cientí­ficament….
Per tant, ja anireu alerta si no voleu que vos trobin! per que ara vos puc cercar jo però un altre dia sa benemèrita. A mi per exemple, si no fos per que surt llistat a ne’s Google, tal vegada ara no m’hauries trobat…

PS. Aquest Milgram és es mateix de s’estui d’Obediència a s’Autoritat

Arbre documental
De Wired
└─► a National Network to End Domestic Violence
└─► i a World Privacy Forum
i De Llorení§ Valverde
└─► a Universitat de Massachusets
└─►i a s’experiment de’n Milgram
└──────►fins a Obediència a s’Autoritat

Sa imatge fou publicada al Ney Yorker el 5 de juliol de 1993. L’autor és en Peter Steiner:
De Google (cercant “internet dog“)
└─► a LD Resources
└────► a Cartoon Bank del New Yorker ◄─ Curiosament també l’enllaí§a en Benjamí­ Villoslada
└────────► a Peter Steiner Autobiography