miquel lluí­s mestre mestre

Hi ha una premisa essencial en psicologia de la publicitat i és que el producte crei dependència al consumidor. Normalment això s’aconsegueix quan el consumidor té la creení§a que per ser com els altres has de tenir allò o allò altre.
Fins ara la majoria d’anuncis a la televisió deixaven implí­cita aquesta necessitat, així­ ho veiem en anuncis de cotxes en que els “beneits” eren els veí¯ns del protagonista per mor de l’enveja que tenien d’aquell cotxe nou.
Però aquest nadal els de Movistar han trobat que els beneits som els que no compram els seus mòbils. L’actor protagonista de l’anunci veu com el seu fill, el seu ca, la seva dona… li donen l’esquena per que no es compra un mòbil amb tots els avaní§os.
Es pot considerar un insult en tota regla, ens diuen clarament que som uns “betzols” i que si no ho compram el nostra ca no voldrí jugar amb nosaltres!
La pregunta és, que faig jo amb 300 jocs al mòbil, on o per què punyetes puc voler mirar la MTV pel mòbil? No farem ja més propaganda de companyies telefòniques però a la llarga guanyaran els que facin telèfons simples, per marcar, penjar i despenjar, lo dels missatge ja en paralarem.
I és que comprar un mòbil no és pagar-lo a la tenda, és pagar les factures mensuals, ara, a més, 15 euros mí­nim si et connectes a Internet (GPRS) i 1 euro per missatge multimedia.

Per cert, hi ha un altre anunci aquests dies que em va cridar l’atenció, el de la Marató de TV3, aquell en que uns infants graven sons en un cassette per a la seva padrina malalta. I és que a això ho han inventat els de Soundtransit, una galeria d esons del món, dividits per paí¯ssos i regió. Val la pena escoltar-ne alguns; per posar la pell de gallina els bombardejos sobre Bagdad al 2003.

Arbre documental:
De Movistar
└──► a tarifes GPRS
└────►i a la Viquipèdia, per saber que és ixò de GPRS