Per la foto no la coneixereu, de fet tampoc ho farieu per les seves darreres imatges. És na Charo, la indigent a qui tres beneits varen calcinar en un caixer del carrer Guillem Tell de Barcelona, a tocar de la Plaça Molina.
N’Ignacio Escolar, periodista de Tele5 ha seguit la història al seu bloc. Aquí explica com El Periódico va investigar sobre na Charo, i aquí com en Ricard, n’Oriol i en Juan José, els seus assassins, expliquen que se’ls “en va anar la mà”. Compten aquests al·lots de 16 i 18 anys que només es volien divertir.

La foto i la informació al blog de Ignacio Escolar

Alcampo fa el boicot als productes catalans. A la seva web ja ha hagut de rectificar

Arbre documental
De Vilaweb
└──►a Alcampo

Hi ha una premisa essencial en psicologia de la publicitat i és que el producte crei dependència al consumidor. Normalment això s’aconsegueix quan el consumidor té la creença que per ser com els altres has de tenir allò o allò altre.
Fins ara la majoria d’anuncis a la televisió deixaven implícita aquesta necessitat, així ho veiem en anuncis de cotxes en que els “beneits” eren els veïns del protagonista per mor de l’enveja que tenien d’aquell cotxe nou.
Però aquest nadal els de Movistar han trobat que els beneits som els que no compram els seus mòbils. L’actor protagonista de l’anunci veu com el seu fill, el seu ca, la seva dona… li donen l’esquena per que no es compra un mòbil amb tots els avanços.
Es pot considerar un insult en tota regla, ens diuen clarament que som uns “betzols” i que si no ho compram el nostra ca no voldrà jugar amb nosaltres!
La pregunta és, que faig jo amb 300 jocs al mòbil, on o per què punyetes puc voler mirar la MTV pel mòbil? No farem ja més propaganda de companyies telefòniques però a la llarga guanyaran els que facin telèfons simples, per marcar, penjar i despenjar, lo dels missatge ja en paralarem.
I és que comprar un mòbil no és pagar-lo a la tenda, és pagar les factures mensuals, ara, a més, 15 euros mínim si et connectes a Internet (GPRS) i 1 euro per missatge multimedia.

Per cert, hi ha un altre anunci aquests dies que em va cridar l’atenció, el de la Marató de TV3, aquell en que uns infants graven sons en un cassette per a la seva padrina malalta. I és que a això ho han inventat els de Soundtransit, una galeria d esons del món, dividits per païssos i regió. Val la pena escoltar-ne alguns; per posar la pell de gallina els bombardejos sobre Bagdad al 2003.

Arbre documental:
De Movistar
└──► a tarifes GPRS
└────►i a la Viquipèdia, per saber que és ixò de GPRS

Fa uns dies n’ la gent* d’ Estel Lluent apuntava al nou Fòrum de Felanitx tota una sèrie de declaracions i frases del president dels EUA George W. Bush. Algunes d’aquestes brillants intervencions eren (l’original en anglés):

«No és la contaminació el que amenaça el medi ambient, sinó la impuresa de l’aire i de l’aigua»
«Un número baix de votants és una indicació de que menys persones han anat a votar»
«Per a la NASA, l’espai encara és alta prioritat»
«Francament, els ensenyants són la única profesió que ensenya als nostres infants»

En canvi, a la Xina, no són els ensenyants els únics que ensenyen. En Bush també!!! I és que segons una notícia de Yahoo! els dirigents dels Jocs Olímpics de Beijing 2008 han de passar un examen d’anglés i l’apartat de comprensió oral consisteix en un discrus televisat de’n Bush!
També va dir en Bush junior que:

«Persones que són realment molt extranyes poden assumir posicions clau i provocar un terrible impacte en la Història»

*Prenc idò nota que Estel Lluent és un col·lectiu i no un individuu.

Arbre documental:
De Yahoo! Noticias
└───► al nou Fòrum de Felanitx,
└─────►passant per JJOO Beijing 2008,
└─────►per la Casa Blanca
└─────►i per la NASA

Està de moda fer estudis psicològics sobre qualsevol cosa. Ara una universitat amèricana (no podria ser d’altra manera) ha publicat un estudi en que “demostren” que les dones executives amb roba provocativa causen reaccions hostils en els seus companys. En canvi amb les secretàries passa el contrari….
Com ara sovint el problema no està en la font de la qüestió (la roba que porten les dones) si no en les conseqüències (les reaccions dels altres).
Així que millor que facin estudis sobre com eliminar les reaccions hostils cap a dones i homes, secretàries o directives portin la roba que portin.

Arbre documental
└───► de Yahoo! Notícias
└──────►a la web de l’APA sobre al revista Psychology of Women Quarterly
└─────────►a Ingenta Connect per saber més sobre l’article
└────────────►fins a la Lawrence University (Wisconsin, EUA) on s’ha realitzat l’estudi