Recordem que en Felipe Gonzalez comení§í la seva carrera polí­tica amb calí§ons de pana i jersei i va acabar amb corbata i amb un govern corrupte.

Recordem també que fa 45 anys un jove Castro anava vestit carismí ticament de militar revolucionari i guerriller i desprès de tant de temps exerceix una “semidictadura” encara amb aquella el mateix vestuari.

Podem dir el mateix d’en Lula a Brasil i de molts més lí­ders. L’historia estí plena de revolucionaris carismí tics que s’han convertit justament amb allò contra el que lluitaven. La no-corbata no és sinònim de xubasquero impermeable davant la corrupció.

El temps - els fets - i no el vestuari dictaran si el llegat que ens deixen és positiu o no. Esperem que sigui positiu i el poble sudamericí s’alliberi de la seva servitud cap als EUA.

Salut Miquel!