El jersei
Miquel Lluís | 05 - 01- 2006Com que a mi també m’ha cridat l’atenció el jersei d’Evo Morales, pesident de Bolívia, i en Saí¼l Gordillo a Vilaweb al seu bloc ja ho ha escrit no faig més que reproduir-ho:
Si aquí hem interpretat que la no-corbata del nostre conseller primer, anterior conseller en cap, Josep Bargalló, era símbol d’esquerranisme i renovació, per què hem de deixar passar per alt l’aní lisi de la vestimenta del president electe de Bolívia, Evo Morales, en la seva maratoniana jornada d’aquest dimecres a Madrid?
No sé com acabarí la cosa, a Bolívia. Desitjo que surti bé i que el nou govern del dirigent indígena triomfi, ja que aquest serí el triomf del seu poble. Em genera una certa precaució llegir que Bolívia s’afegeix al club dels paí¯sos “antiimperialistes”. Bí sicament perquè en aquest club hi són Cuba i Veneí§uela. Què dir de Castro i Chí¡vez…
Però avui, veient les imatges per televisió d’Evo Morales, m’ha generat una sorpresa agradable. El president electe bolivií s’ha entrevistat amb el Rei Joan Carles, amb el president espanyol Rodríguez Zapatero, amb els ministres Moratinos i Montilla, amb l’expresident espanyol Gonzí¡lez i amb un grup d’empresaris que tenen interessos a Bolívia (sobretot Repsol, Redesa i Iberdrola) i que tenien molt d’interès de dinar amb el gran Evo.
Tot aquest periple protocolari per la capital espanyola, amb una gran espectació. En part, per la sorpresa electoral del candidat indígena. En part, per la publicitat afegida que li ha proporcionat una broma desafortunada dels nostres amics de la COPE. Ja sabeu: allò de la imitació en antena fent-se passar, el locutor, per ZP i no dient-li al pobre home, el candidat guanyador, que es tractava d’una broma. Conflicte diplomí tic i xou institucional amb l’emissora dels amics bisbes per entremig.
La qí¼estió és que, de tota la jornada, jo em quedo amb el jersei d’Evo Morales. Ara algíº pensarí que sóc un frívol, i potser té raó. Però a mi m’ha cridat molt l’atenció aquesta peí§a de roba del president electe bolivií . Què voleu que us digui. M’ha impactat. He pensat que, en aquest Estat plurinacional i contradictori que ens ha tocat viure, ni els sindicalistes van amb jersei a La Moncloa, i menys en visita oficial.
El més agosarat va a Armani i surt amb un vestit que val un ronyó, se’l posa i comet el gran acte de rebel·lia de no posar-se la corbata de rigor. És el que fa el nostre Bargalló, i va ser una de les novetats quan el van fer conseller en cap. Roba bona, camises maques, però sense corbata. Què progressista!
L’autèntica revolució es diu, des d’aquesta setmana, Evo Morales. D’això se’n diu trencar esquemes.
Via | Bloc de Saí¼l Gordillo a Vilaweb
Doncs si. Em pareix frívol (de bon rollo però) Recordem que
Pere | 05 - 01- 2006Doncs si. Em pareix frívol (de bon rollo però)
Recordem que en Felipe Gonzalez comení§í la seva carrera política amb calí§ons de pana i jersei i va acabar amb corbata i amb un govern corrupte.
Recordem també que fa 45 anys un jove Castro anava vestit carismí ticament de militar revolucionari i guerriller i desprès de tant de temps exerceix una “semidictadura” encara amb aquella el mateix vestuari.
Podem dir el mateix d’en Lula a Brasil i de molts més líders. L’historia estí plena de revolucionaris carismí tics que s’han convertit justament amb allò contra el que lluitaven. La no-corbata no és sinònim de xubasquero impermeable davant la corrupció.
El temps - els fets - i no el vestuari dictaran si el llegat que ens deixen és positiu o no. Esperem que sigui positiu i el poble sudamericí s’alliberi de la seva servitud cap als EUA.
Salut Miquel!