miquel lluí­s mestre mestre

He trobat molt interessant l’apunt de’n Seppuku al Fòrum de Felanitx:

Avui mirant les noticies de TV3 (més “progres” impossible) han informat sobre la vaga del personal de terra d’Iberia a l’aeroport de Barcelona. Doncs bé, durant els 15 minuts que ha durat la noticia s’ha comentat de tot: els milers de passatgers que han quedat sense un dia de vacances, el caos de l’aeroport (amb dotzenes de testimonis queixant-se), els efectes als altres aeroports, lo que opinava el govern, lo que opinava la oposició, el dramí tic i sensacionalista cas del nin que havia de ser operat i no va poder aterrar, les conseqí¼ències legals, quins caps rodarien, etc, etc. Però ni un sol cop, NI UNA VEGADA, s’ha fet cap comentari de el perquè de la vaga ni que reclamaven els treballadors i treballadores. Imagino que les altres cadenes pasarí el mateix.

Iberia i l’administració no han volgut renovar el servei que tenien contractat de handling. Aquests treballadors/res teòricament tenen les garanties de que no podran ser acomiadats, però s’ensumen alguna cosa (i amb raó, vist de les traí¯cions que UGT i CCOO estan acostumats a fer). El servei serí contractat per empreses amb treballadors més “dòcils”, manejables i precaris que tenen companyies com Spanair o Globalia. Fins i tot una de les empreses que vol contractar aquest servei és una tal Construcciones y Contratas SA. Per el nom estí clar de quin peu cosetjen i estí clar que lo que més beneficis concedeix son ETT’s que que subcontraten a subcontrates que subcontraten a altres subcontrates que….. etc, etc. I tothom sap que una vaga amb “serveis mí­nims”, ni és vaga ni és res.

Poc anys abans de la repíºblica eren mal temps per dedicar-se al sindicalisme. Si no et pegaven un tir els “sindicatos amarillos” de la patronal i l’esglessia, et ficaven a presó. A la Model de Barcelona, plena d’aquests sindicalistes, se li espenyaren les portes. En tota Catalunya hi hagué un talle que volgué arreglar aquestes portes. Van haver d’enviar les portes a Mallorca on, desprès de donar mil voltes per l’illa, finalment un taller accedí­ a reparar les maleí¯des portes.

Si els treballadors i treballadores que sembraven patates feien una vaga, i si passat un temps els empresaris o l’estat no cedien a les demandes, per solidaritat és posaven en vaga els que sembraven tomatigues, els que sembravenprebes i els que sembraven moniatos.

Avui m’he cansat de sentir comentaris dels passatgers entrevistats que, indignats i fregant l’insult, arremetien verbalment al personal d’Iberia. El personal de terra no tenen el salari ni les condicions dels pilots pijos. Son currantes, com qualsevol. La majoria dels que criticaven també eren treballadors i treballadores.
I jo em demano… on ha quedat la solidaritat obrera? Que potser ells tampoc son treballadors i treballadores? I si fossin ells els que estiguessin a punt de perdre el seu lloc de treball? Tan individualistes i egoistes ens em tornat?

Més info | http://www.cgt.es/modules.php?name=News&file=article&sid=3123