miquel lluí­s mestre mestre

El show de na Catherine Tate, qui representa na Helen Marsh en aquest sketch, s’emet per la BBC Two. Aquí­ en trobareu més informació, això sí­, en anglés.

M’ha arribat el segí¼ent correu sobre Ciuadans-Partit de la Ciutadania relacionat amb una notí­cia d’avui del Vilaweb, ambdues coses mereixen ser reproduí¯des:

El dirigent de Ciudadanos que va dir que Catalunya ‘em sua la polla’ va ser expedientat per assetjar sexualment a alumnes de l’Autònoma.

Els dirigents de Ciudadanos-Ciutadans de Catalunya són un ramillete de freaks. No descobrim la sopa d’all. Dissabte estaven d’allò més exultants després d’haver omplert fins dalt el Palau de la Míºsica.
Segons confessava un dirigent ciutadí a alguns periodistes presents, van triar fer l’acte al Palau a proposta d’Albert Boadella perquè ‘és un temple del nacionalisme catalí ‘. Per ‘tocar els collons als pujolistes i als d’Esquerra’ va dir textualment. Quin nivell. Boadella, per cert, no va ser present a l’acte i va despatxar la seva absència enviant una salutació escrita que va resultar ser la mateixa que va llegir en la presentació de Ciudadanos al teatre Tí­voli al mes de marí§. Quin farsant. Quin dropo.

Però el bo i millor van ser les intervencions de la cíºpula del partit lerrouxista i els seus lí­ders espirituals. D’entre elles va destacar la d’Ivan Tubau que, en un clar intent de cridar l’atenció, va repetir les paraules de Pepe Rubianes a TV3. Tots els busotaires recordaran que en ple debat de l’Estatut i davant l’ofensiva del front medií tic del PP, Rubianes, a preguntes de què li semblava la unitat d’Espanya va respondre que ‘li suava la polla’. Tubau, el molt notes , va repetir aquestes afirmacions de l’actor canviant Espanya per Catalunya. L’íºnica diferència: Rubianes i Albert Om van haver d’anar a judici i a Tubau li sortirí gratis. Així­ és l’oasi catalí .

El ciutadí Tubau és un personatge amb un currí­culum ben peculiar. Va comení§ar vinculat al cine porno escrivint guions i dirigint algun curtmetratge d’aquest gènere. Anys més tard va aconseguir plaí§a de professor de redacció periodí­stica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) on avui és catedrí tic de periodisme cultural i alhora articulista de El Mundo, entre altres. A tots els sidrals d’exaltació espanyolista que hi han hagut els darrers anys a la universitat hi ha estat present encarant-se violentament amb estudiants que protestaven per la presència de Vidal-Quadras i Jon Juaristi a la UB (desembre de 1999) o Fernando Savater i Goztone Mora (2003) també a la Central.

Però Tubau, a més del seu carí cter violent i exaltat, és conegut a la seva universitat pels capí­tols d’assetjament sexual a alumnes que ha protagonitzat. Un dels mes sonats va succeir el 1993 quan a mitja classe de redacció periodí­stica va callar en sec i es va quedar mirant una alumna tot dient-li en veu alta ‘no puedo concentrarme viendo tu cara porque tienes pinta de chuparla tan bien…’. Els alumnes presents en aquella aula ho recorden molt bé. D’aquella promoció n’han sortit coneguts periodistes de TV3, caps de premsa o redactors de diaris que no obliden aquella escena tan desagradable. La vexació de Tubau es va saldar amb un expedient que finalment no el va arribar a inhabilitar. Per això potser va continuar tirant la canya de manera vil a diverses alumnes, fet que va motivar altres expedients tot i que cap alumna va atrevir-se a portar-lo a la justí­cia ordiní ria i, tot plegat, també li ha sortit gratis.

Així­ són els lí­ders de Ciudadanos. No ens estranya doncs que a Tubau, de tan calent que va, li suí¯ la polla. Quin pocavergonya.

Divendres passat, dia 10, quan torní vem del SIMO i mentre esperí vem per agafar el vol de tornada cap a Palma em va deixar més que sorprés el “Punto de Fumadores” de l’Aeroport de Barajas.
íˆrem a la terminal E i darrera d’un cartell anunciador de que allí sí­ es permetia fumar s’alí§ava un “cubí­cul” tot de vidre, ple de fum, i del que apareixien i desapareixien figures humanes. No m’ho podia creure, em trobava davant el zoo de fumadors de Barajas. Volia córrer cap a la mí quina de “vending” més propera per a comprar uns cacahuets, unes pipes, alguna cosa per a donar a aquella espècie en extinció anomenats Fumadors.
Aena els tenia exposats, per delit de tots els no fumadors (inclosos els ex-fumadors), emprant una vella tècnica per fer-los sentir culpables de la seva desgrí cia en forma d’addicció.
Aquell gueto d’addictes, que per un moment es buidí d’especimens, resultí ser un habitacle? de 4×3m. amb 4 barres-cendrers situats estratègicament en un forma de santuari religiós per al culte al tabac. Ideal per al penediment.
De totes formes l’ensurt no acabí aquí­; anant cap a la porta d’embarcament cada 100 metres hi havia un punt de fumadors, idèntic, ple d’especimens, de fum.

Divendres dia 10 era el darrer dia per a l’entrada professional al SIMO, la fira internacional d’informí tica i NNTT a Madrid. Després del periple de l’aeroport esperí vem trobar-mos amb una fira interessant i a l’alí§ada de les circumstí ncies però la decepció fou bastant gran.
L’íºnica novetat (i iníºtil novetat) que es presentava era el nou Windows Vista i l’Office 2007, val a dir que Microsoft tenia un pavelló per ell totsolet. Per lo demés molts de taiwanesos amb caixes i ventiladors tunning i un altre pavelló dedicat a l’administració digital. Val a dir que al migdia de divendres ja no es podia sol·licitar la signatura electrònica ni fer-te el DNI electrònic i no s’esperava que se’n poguèssin fer més durant el que restava de fira (si és que al cap i la fi són funcionaris).
En quan a les gran marques brillaven per la seva absència, ni Sony, ni Acer, Benq o LG, només IBM amb el nou Lenovo dins d’aigua per a comprovar la seva solidesa. Llí stima que va deixar de funcionar amb tanta d’aigua.
Ni tans sols Apple Espaí±a havia montat un estand i ho havia delegat a un distribuí¯dor madrileny, les marques de perifèrics com Logitech tampoc hi eren presents. En definitiva un fiasco de fira que estí a mig camí­ entre lo professional i lo domèstic i fins que no es decanti cap a un costat o l’altre no aribarí enlloc, si és que encara hi és a temps.