Avui he rebut un e-mail informatiu de Google Espanya al meu compte de Gmail. Començava agraint-me la confiança prestada en els seus productes i seguidament m’informava del proper llançament del Google OS . M’he començat a preocupar, no era per menys.
El Google OS serà una plataforma web que integrarà tots els serveis que fins ara ofereix el Google: correu, missatgeria, calendari i agenda, blog, creació i gestió de documents, creació i gestió de imatges, de vídeos, SIG (sistema de informació geogràfica), notícies personalitzades, i com no, cercador.
Aquesta plataforma serà de pagament i garantirà el servei de totes les eines tal i com es coneixen a dia d’avui més les actualitzacions que es facin al sistema, sense cap tipus de publicitat.
Així, atenint a les noves condicions d’us s’estableixen dues categories d’usuaris xerrant clar, els que a partir d’ara paguin i els que no.
Expliquen que els usuaris que no desitgin pagar cap tipus de quota poden continuar gaudint de tots els seus serveis per separat però amb les condicions que es detallen per a cada un d’ells:
• Correu electrònic Gmail: els usuaris gratuïts rebran correus publicitaris a la seva adreça, independentment que utilitzin el correu POP o no. Aquests correus es basaran en les preferències personals de l’usuari.
• Google Calendar: s’assenyalaran al calendari esdeveniments especials com la passada Macworld Expo o els dies en que es llançaran els nous productes de la marca.
• Google Vídeo i el recentment adquirit Youtube: s’impressionarà publicitat al inici i al final dels vídeos pujats per els usuaris.
• Blogger: els visitants del teu blog veuran publicitat relacionada amb el contingut del teu blog.
• Gtalk: no s’especifica gaire però supòs que serà tipus MSN.
• Google maps: es mostraran els comerços pròxims a les àrees de recerca.

En quant al cercador els usuaris gratuïts continuaran veient els resultats de pagament, mentre que els de pagament podran optar per no veure’ls.
Si pagues també podràs pujar vídeos sense publicitat i utilitzar el calendari sense que et posin ells els esdeveniments, igual que cercar als mapes podent triar no veure els comerços destacats de la zona.
Cercant pels fòrums he trobat també que intenten implantar la veu sobre IP al Gtalk, una espècie de Skype, vaja. Un servei que vist lo vist també serà de pagament.
Supòs que, en definitiva, això havia d’arribar un dia o un altre.

Tot això no és en absolut veritat, al manco de moment, és una invenció meva fruit del que pens que en breu passarà.
Google està oferint de cada vegada més una línia de productes que no es poden sustentar ja per el “pay-per-click”, en anuncis al cercador. Així quan ens tenguin acostumats al ús de tots aquests serveis serà més difícil negar-mos a par per ells.
I és que en definitiva Google és un negoci, això no cal recordar-ho. O algú es pensava que era una espècie de ONG? És ben normal que en algun moment deixi d’oferir serveis per amor a l’art i les NNTT.
Fa poc vaig veure un documental sobre el Google al canal Odisea, es titulava El Món segons Google (es pot veure aquí) que intentava mostrar com l’empresa s’està convertint en EL monopoli de la informació i el coneixement. I és que si a Espanya el cercador té un mercat del 90% (als EEUU del 43,7%) és viable pensar que té la possibilitat de “filtrar” el tipus de informació que mostra. En definitiva podríem dir que el 90% dels espanyols ens empassam la mateixa informació a internet.
El problema però no és que Google faci el possible per que tots els que surtin al davant del cercador hagin de pagar, si no que tots nosaltres cerquem al mateix lloc. És com si tots anam a comprar al mateix supermercat i ens queixam per que només venen productes de la seva marca.
Proves de tot això són l’autocensura del Google a Xina l’any passat col·laborant amb el govern local o l’incapacitat d’autocrítica del cercador com explica en Matías Vallés al seu blog
Supòs idò que el problema som noltros; ens hem deixat dur (enganar?) per una brutal i lenta estratègia de marketing. Ara ja nedam i jo sóc el primer que no podria concebre Internet sense el cercador de colorins.
Que ens agafin confessats per poc deliri de grandesa que tenguin aquest dos al·lots de Google, les màquines fa estona que marxen.