Aquest dies he estat intercanviant impressions amb na Bel Llodrà a rel d’un apunt seu sobre Identitat Distribuïda. La conversa, més que discussió, s’ha basat en la gestió de la pròpia identitat digital i com aquesta desemboca en reputació.

Jo, per deformació acadèmica, he parlat d’identitat des de la perspectiva de la Psicologia Social, fins al punt que avui he rellegit el llibre de la UOC* que utilitzarem a la UAB.

El que em preocupava de l’apunt de na Bel era com la construcció de la meva identitat i la seva difusió acabaven en reputació, però això no acaba de tenir sentit. La meva identitat (self), com a construcció de la percepcó del ‘jo’, no té per què influir sobre la reputació (digital en aquest cas). És a dir, entenc que jo sóc jo a la xarxa, a qui li agradi bé i a qui no també. Però també és veritat que si hom espera una reputació necessita tenir una identitat elaborada i distribuïda.

De fet en Carlos, actor de la conversa, diu una cosa interessant en aquest sentit, que la construcció d’una identitat digital condiciona el teu camí a la Xarxa. Una mica com a la vida real, quan ets algú s’espera que continuïs per un camí determinat, mentre que si vius en l’anonimat tens un grau de llibertat superior.

Llavors, la construcció de la Identitat digital segueix les passes de la física però amb l’avantatge que es pot començar de bell nou. Així tenim introvertits empagueidors que revolucionen webs de contactes o emprenedors mediocres que triomfen amb el negoci de les subastes on-line, i tot això gràcies a l’ampli ventall d’opcions que ens permet la Xarxa.

En el procés de construcció de la nostra Identitat Digital podrem d’escollir entre una identitat difosa que, mitjançant l’anonimat i la identitat múltiple, ens permeti ser lliures en lús de la xarxa, o fins i tot passar desapercebuts, o una identitat que es construeixi de forma sòlida i fonamenti la reputació.

Serà només en el segon cas, en la construcció d’una identitat ferma, en que arribem a assolir el ‘mi’. Si el ‘jo’ és la percepció que tenc de mi mateix, el ‘mi’ és fruit de la nostra herència socio-cultural, adquirida amb la socilaització. Des d’aques punt de vista, doncs, sense una Identitat Digital definida és difícil que es pugui arribar a un estat de socilaització a la xarxa.

Aquesta construcció del ‘mi’ prové del corrent de l’Interacionisme Simbòlic de Mead, segons el qual la identitat és inherent a la interacció social, de forma que l’anonimat o la manca d’interacció amb altres agents no en permet la creació.

I tot això venia per que en Carlos trobava que hi havia pocs comentaris al seu blog i jo poca visibilitat. La resposta de na Bel ha estat que hem de dinir una estratègia de marketing de producte, hem de saber què i a qui volem vendre. I jo, de tot això, em quedo amb que necessit d’una Identitat que em permeti vendre quelcom, amb la qualitat suficient per tenir visibilitat.

Si aconseguiexo això monto una empresa ;-)
* Botella, M., Domènech, M.; Ibáñez, T., Iñiguez, L.; Pujal, M. i Pujol, J. (1996). Psicologia social. Ed: Ediuoc. (Descatalogat)