Del ‘jo’ al ‘mi’ digital, conversa amb na Bel Llodrà
Miquel Lluís | 12 - 01- 2008Aquest dies he estat intercanviant impressions amb na Bel Llodrà a rel d’un apunt seu sobre Identitat Distribuà¯da. La conversa, més que discussió, s’ha basat en la gestió de la pròpia identitat digital i com aquesta desemboca en reputació.
Jo, per deformació acadèmica, he parlat d’identitat des de la perspectiva de la Psicologia Social, fins al punt que avui he rellegit el llibre de la UOC* que utilitzarem a la UAB.
El que em preocupava de l’apunt de na Bel era com la construcció de la meva identitat i la seva difusió acabaven en reputació, però això no acaba de tenir sentit. La meva identitat (self), com a construcció de la percepcó del ‘jo’, no té per què influir sobre la reputació (digital en aquest cas). És a dir, entenc que jo sóc jo a la xarxa, a qui li agradi bé i a qui no també. Però també és veritat que si hom espera una reputació necessita tenir una identitat elaborada i distribuà¯da.
De fet en Carlos, actor de la conversa, diu una cosa interessant en aquest sentit, que la construcció d’una identitat digital condiciona el teu camà a la Xarxa. Una mica com a la vida real, quan ets algຠs’espera que continuà¯s per un camà determinat, mentre que si vius en l’anonimat tens un grau de llibertat superior.
Llavors, la construcció de la Identitat digital segueix les passes de la fàsica però amb l’avantatge que es pot comenà§ar de bell nou. Aixà tenim introvertits empagueidors que revolucionen webs de contactes o emprenedors mediocres que triomfen amb el negoci de les subastes on-line, i tot això grà cies a l’ampli ventall d’opcions que ens permet la Xarxa.
En el procés de construcció de la nostra Identitat Digital podrem d’escollir entre una identitat difosa que, mitjanà§ant l’anonimat i la identitat màºltiple, ens permeti ser lliures en làºs de la xarxa, o fins i tot passar desapercebuts, o una identitat que es construeixi de forma sòlida i fonamenti la reputació.
Serà només en el segon cas, en la construcció d’una identitat ferma, en que arribem a assolir el ‘mi’. Si el ‘jo’ és la percepció que tenc de mi mateix, el ‘mi’ és fruit de la nostra herència socio-cultural, adquirida amb la socilaització. Des d’aques punt de vista, doncs, sense una Identitat Digital definida és difàcil que es pugui arribar a un estat de socilaització a la xarxa.
Aquesta construcció del ‘mi’ prové del corrent de l’Interacionisme Simbòlic de Mead, segons el qual la identitat és inherent a la interacció social, de forma que l’anonimat o la manca d’interacció amb altres agents no en permet la creació.
I tot això venia per que en Carlos trobava que hi havia pocs comentaris al seu blog i jo poca visibilitat. La resposta de na Bel ha estat que hem de dinir una estratègia de marketing de producte, hem de saber què i a qui volem vendre. I jo, de tot això, em quedo amb que necessit d’una Identitat que em permeti vendre quelcom, amb la qualitat suficient per tenir visibilitat.
Si aconseguiexo això monto una empresa 
* Botella, M., Domènech, M.; Ibà¡à±ez, T., Ià±iguez, L.; Pujal, M. i Pujol, J. (1996). Psicologia social. Ed: Ediuoc. (Descatalogat)
Internet és un medi de text, i en text és
Benjamí | 12 - 01- 2008Internet és un medi de text, i en text és molt difícil transmetre el to. Sovint el to és el de qui et llegeix. Si et llegeix un violent, possiblement et trobarí violent. Si et llegeix un acomplexat d’inferioritat, el que per un altre seria un generós compartir coneixements, per a ell serí la bravejada d’un prepotent.
Les reputacions digitals solen estar distorsionades per un grapat de malentesos. Qui la vol fer no en té el control. Però no és gaire important, sovint he vist que qui em percep malament tampoc interessa gens.
«I don’t know the key to success, but the key to failure is trying to please everybody. –Bill Cosby»
M'ha agradat aquesta explicació. De fet l'anonimat també és important. Podem
Bel | 13 - 01- 2008M’ha agradat aquesta explicació.
De fet l’anonimat també és important. Podem actuar de forma anònima, perquè tots tenim el dret de ser contradictoris, com diu en Carlos que se sent, però no ens interessa que aquesta contradicció afecti la nostra reputació en un camp determinat. Això en el món físic, encara que siguem noltros mateixos, sense mí scares, es pot controlar millor. Segurament no te comportes igual a la feina que sortint de copes (record un concert a un poble molt petit de Mallorca, de Siniestro Total, on al parking habilitat al camp de futbol, arribaven executius amb traje i corbata que es canviaven pel vestit i les botes de soldat abans de sortir del cotxe). Evidentment la gent que segurament trobarien al concert no seria la mateixa que la que trobarien en el seu entorn laboral, i si ho era no passava res, perquè hi hauria complicitat per passar per la mateixa situació. Això a la xarxa no ens ho podem permetre perquè no podem controlar qui analitza el nostre “jo”.
Entenc el que explica en Carlos, perfectament.
En el meu cas vaig decidir apostar per una de les meves identitats, la d’estudiant, que fa un doctorat sobre aquest tema, algunes vegades el temes que tract es poden relacionar amb la feina que faig, altres són molt més específics del tema que m’interessa estudiar, però que també en un moment o l’altre es podran aplicar a la feina.
Sovint m’agradaria parlar d’altres coses, però no ho vull fer, a consciència, sota la identitat que m’estic treballant a la xarxa, perquè no vull que afecti la meva reputació o en altres casos que posi soroll a la identitat que m’interessa transmetre en aquests moments. No vull desviar l’atenció.
Cada apunt que pos, ho tenc molt pensat. De fet el meu filtre d’autocensura en aquests moments és molt alt.
Alguns temes m’agradaria sovint tractar-los, però com que no tenc una altra identitat construí¯da, ni que sigui sota un nick, si ho fes anònimament no tendria credibilitat perquè un tema que pugui tractar pugui tenir certa transcendència, i per això, ara, m’estim més invertir el temps en altres coses. Més envant puc canviar d’estratègia, dependrí , com deis “de les meves circunstí ncies” i també de les prioritats que pugui tenir.
Molt interessant l'article i les contribucions posteriors, sobretot si tenim
Decalferro | 13 - 01- 2008Molt interessant l’article i les contribucions posteriors, sobretot si tenim en compte que l’article neix en la mí d’un psicòleg com a producte d’una conversa amb un filòsof ( en carlos), amenitzat per un teòleg de la xarxa ( en benjami ) i cumplimentat per una ideòloga de la xarxa ( na bel no sé molt be on situarla a cops, es un entremig difícil entre el laboratori experimental - la praxis - i les teories del marketing.
En certa manera la idea de fons que m’ha quedat, és que en la xarxa i potser també en la vida diaria, aquest ‘jo’ digital o real, per que en la fi el digital es una extensió més - representació d’aquest jo - té la necessitat del reconeixement social com a forma d’auto realització. I aquesta es una idea que certament hem té un xic preocupat, ja desde el renaixement els autors comencen a signar les seves obres, fins aleshores les obres eren anònimes i en conseqí¼ència aquest jo, desde el meu punt de vista, cerca un protagonisme que fins aleshores no havia desitjat. Tot això en el, brou del que s’acabarí gestant en el subjectivisme i el racionalisme, podriem dir que a partir de Descartes se n’estableixen unes bases.
I és aquesta auto-realització, que precisa del reconeixement social, la que certament hem preocupa, ¿ no serí aquesta necessitat de reconeixement social la manifestació d’una debilitat individual, o d’una certa malatia social que arrosseguem, heretada o no ? ¿ no hauria la nostra obra, d’ésser causa suficient d’auto realització ? - per que esclar, sembla que avui el “trionfar” vagi arrossegat d’una necessitat d’immediatesa de reconeixement, potser això es una feixuga cadena ?
Evidentment, planteijat desde un punt de vista econòmic, l’èxit necessita d’una població de creients, com més millor, però crec que mes enllí de l’economia dels diners, també n’hi ha una de més personal - subjectiva - que molts cops queda marginada i potser és més important.
Aquest web també un pot donar 4 idees sobre l'identitat
Decalferro | 13 - 01- 2008Aquest web també un pot donar 4 idees sobre l’identitat en 4 dibuixos ( avui sortia al inquirer )
http://www.bored-night.com/?p=929
Benjamí, estic d'acord en que la gestió d'impressions o la
Miquel Lluís | 13 - 01- 2008Benjamí, estic d’acord en que la gestió d’impressions o la construcció del ‘mi’ és diferent a la xarxa que al món físic. Però així i tot no crec que tot siguin inconvenients.
Certament no tenim informació de l’anomenada ‘no verbal’ a l’hora de crear-nos impressions però per altra part això pot ser positiu, ja que deixen d’entrar en el joc certs prejudicis.
Fet i fet en el món atòmic tampoc podem gestionar bé les impressions que cream, allò de que la primera impressió és la que compta sembla que estí demostrat pels estudis del psicòleg social Goffman.
D’aquesta manera, en la interacció social, la percepció que ens construí¯m dels altres seguiria passes semblants a la xarxa o al carrer. Però jo hi veig un avantatge, el que queda a la xarxa es pot rellegir i consolidar les impressions, que era el que preocupava a en Carlos per que això tant pot reforí§ar lo positiu com lo negatiu.
Pensa que jo no he vist mai ni el 10% dels blogaires a qui dono credibilitat, però per altra part els segueixo.
Bel, llavors es Carlos i tu feis una gestió ben
Miquel Lluís | 13 - 01- 2008Bel, llavors es Carlos i tu feis una gestió ben distinta de la vostra identitat a la Xarxa. Ell té un esquema d’identitat míºltiple amb el que disposa de total llibertat per actuar en les distintes situacions. Es basa en el que va comentar de la Zona Temporalment Autònoma de’n Hakim Bey.
Tu per altra part construeixes una identitat íºnica que vols consolidar en cada intervenció a la xarxa.
La pregunta és si aquesta gestió té a veure tant amb les expectatives de reputació digital com amb la física. Estic pensant, per exemple, en els casos d’empreses que cerquen informació a la xarxa sobre els seus candidats a llocs de feina.
Decalferro, això és a lo que jo estic donant voltes
Miquel Lluís | 13 - 01- 2008Decalferro, això és a lo que jo estic donant voltes de del principi. No des del principi de la conversa si no de l’íºs de Internet.
Internet, l’íºs què en feim, és un mitjí o un producte en si mateix?
Si és una eina estí al servei de la meva identitat física i tot lo que faci repercutirí sobre ella.
Si és un producte ‘per sé’ no és necessari que tengui cap relaió amb la identitat física. Jo creo, m’autorrealitzo i el producte queda a la xara.
Som tant estiracordetes :))) que la meva primera impressió mai
Benjamí | 13 - 01- 2008Som tant estiracordetes :))) que la meva primera impressió mai ha comptat. Potser per això després grato més, i sovint la canvio. Potser altres no ho fan, quin dessastre, no?
He vist que les persones inquietes i compromeses a Internet ho tenen difícil per aconseguir una bona reputació «general». Les seves opinions solen ser de pensament fort, no són pas relativistes ni parlen amb eslògans fí cils populatxeros, per qui vol solucions pensant poc. Són coherents, peti qui peti. Això comporta gairebé sempre l’etiqueta que tenen «massa ego» i són «prepotents». És inevitable, la tenc assumida.
L’ego de qui mou coses no és ni bo ni dolent. L’ego amb prepotència sí, perquè sovint darrere hi ha algíº que no mou res, excepte ell, sovint amb una causa de la que no en té ni puta idea, o que tant li fot, però «queda bé». És prepotent qui, amb el seu ego buit, mai no n’ha fet (ni possiblement en farí ) res, que no és capaí§ de llení§ar-se a cap piscina. Aleshores aquest ego estèril només té un aliment: la prepotència.
Per això, quan llegeixo els arguments i me n’oblido del to que sovint no es transmet per escrit, sovint trob persones interessants, actives, inquietes, compromeses, coherents. La reputació és bona, però sovint veig que és dolenta per a tota aquesta altre gent acusadora d’ego i prepotència. Que malauradament el grup de mediocres és molt més gran, i haig d’anar contracorrent defensant-los.
D’ací que em sembli, com al Bill Cosby, que el tema reputació s’ha de tractar amb la importantíssima variant «amb qui».
Decalferro, la meva formació és de publicití ria. Veig Internet
Bel | 14 - 01- 2008Decalferro, la meva formació és de publicití ria. Veig Internet com un mitjí , no com un producte. Pens que les teories de la comunicació, els models de comunicació, alguns d’ells, a Internet són diferetns que en el món físic. Pens que la comunicació a Internet, en segons que, és diferent que en el món físic, en segons que, igual.
Pens que cal saber com funciona la comunicació en el món físic, i quines són les semblances i diferències a Internet, per poder-ne fer un íºs íºtil per projectar maques.
Una persona, en el món professional, també és una marca, igual que ho és una empresa.
Miquel Lluís, en el meu cas, la meva intenció era experimentar com utilitzar Internet per projectar una marca, en aquest cas, Bel Llodrí , que coincideix amb la meva identitat en el món físic. En el meu cas, tant la meva identitat en el món físic com en el món virtual són reals, no anònimes ni fictícies. Per això m’havia de cercar un context, i vaig triar la identitat digital dins la societat de la informació. Per què? Perquè en la societat del coneixement, el coneixement forma part del procés de producció. Si això és cert cal detectar (identificar) qui ha assimilat cert coneixement per poder formar part de certs processos de producció. Afecte això al món laboral, si. I al món dels projectes, si. I al món professional. Si. Sobretot a les empreses de base tecnològica i a totes aquelles empreses el procés productius de les quals es basen en el coneixement (consultories, assessories, investigació de mercat, marketing i comunicació, desenvolupament, arquitectura,…).
[...] poden contribuir en la creació, o no, d’una identitat
Reflexions sobre Josomid | Miquel Lluís Mestre | 19 - 02- 2008[...] poden contribuir en la creació, o no, d’una identitat a la xarxa, tema del qual ja havíem parlat en aquest blog, però per si mateixos no aporten més que els continguts de qui interactua a la xarxa. El fet de [...]