miquel lluí­s mestre mestre

Ja era hora de reciclar el vell E61, à lies “zapatófono“. He hagut d’esperar molt de temps fins que l’N810 ha estat disponible en tendes i finalment ahir em va arribar.

Aquest Nokia N810 no és un tèlèfon, en diuen un Internet Tablet i per a que ens entenguem seria quelcom semblant a un PDA abocat a la comunicació. Aixà­ puc tenir un telèfon normal i corrent i per a les connexions a internet, aplicacions i agenda utilitzar l’N810.

De totes formes és un dispositiu tant abocat a la comunicació que no hi han pensat a posar un programa d’agenda. Ahir em vaig haver de barallar amb els repositoris de software per instal·lar el GPE, un paquet amb calendari que ja m’anirà bé per això.

Anècdotes apart, anem al dispositiu en si. L’N810 té unes mides bastant reduà¯des i en destaca la gran pantalla de 4,13″ (800×480 pixels). Utilitza un processador de 400Mhz i duu 128Mb de RAM i 256 de FLASH. Té una memòria interna de 2Gb i pot dur targetes de memòria MiniSD de fins a 8GB. La llà stima és que només té una ranura SD, no com l’anterior N800 que en portava dues.

A la part frontal disposa d’una webcam VGA, però no de cà mera de fotos pròpiament a la part posterior. Al lateral té una presa per al mans lliures (per fer veu IP), la presa de corrent i la presa USB. Però una de les coses que m’agrada més. i que el diferencia dels seus predecessors, és el teclat QWERTY amagat a la part posterior i que es desplega cap abaix.

El sistema operatiu és el OS2008 de Nokia, una distribució Linux basada en Maemo i que permet instal·lar aplicacions de la comunitat, sense dependere de marques comercials ni de la mateixa Nokia.

A la caixa hi vaig trobar, a més del dispositiu, una funda protectora, un llapis de recanvi, el carregador i un calbe de connexió USB. Em va cridar l’atenció no trobar-hi cap CD però fet i fet val més aixà­, segurament haurien estat drivers de Windows i sense tenir una agenda no cal sincronitzar res amb el PC. És un dispositu autònom.

També, a la caixa hi venia un adaptador pel cotxe car el dispositu és GPS. El problema de l’adaptador és que no duu ventosa pel vidre ni adaptador de cap tipus, només una base amb quatre grampons. No seré jo qui foradi el cotxe per a clavar-hi l’N810.

Una vegada engegat i configurat vaig trobar que tant la interfà­cie com el teclat eren bastant “usables”, tal vegada per que estic acostumat a l’E61… Vaig trobar tot un seguit d’eines de comunicació web i VoIP a més de les multimèdia i GPS.

Val a dir que durant la configuració em va demanar que l’emparallés amb un telèfon bluetooth. En tres passes va estar fet i connectat a Interent mitjanà§ant el telèfon. Cada cop que s’havia de connectar cercava les xarxes WiFi disponibes i em demanava si volia connectar per 3G o per una d’aquestes. Això fins que n’hi vaig haver configurat una, des d’aquell moment s’hi connecta cada cop s’engega.

El navegador web és bastant rà pid i versà til, m’ha cridat l’atenció que reproduà­s và­deos del youtube a la primera, sense necessitat d’instal·lar cap plugin Flash. Fa un bona gestió dels preferits i carrega els fils de subscripció al lector RSS del dispositiu.

Les eines de và­deo i audio fan el que han de fer i trobo que la qualitat de imatge i so és excel·lent, fins i tot espectacular a pantalla completa. Pel que fa al GPS, porta instal·lat una aplicació amb el mapa del Regne Unit per defecte. Vaig haver de descarregar els 192mb del mapa de la penà­nsula i posar-lo per defecte. Com amb tot GPS l’acquisició inicial de satèl·lits va ser leeeeenta.

A més d’aquesta aplicació de mapes n’hi ha una altra pel GPS, més dirigida a vehicles però de llicència comercial, al preu de 99euros.

En definitiva és una bona eina, millorable com totes, però farà la seva funció. Queden moltes coses per aprender-ne i veure encara. Hi haurà temps per comentar-les.