Reflexions sobre Josomid
Miquel Lluís | 19 - 02- 2008Ja havia comentat que sempre he considerat Josomid com un experiment sobre identitat digital. Partint d’aquesta consideració vull dir que o bé li manca una metodologia estructurada o, si en té, aquesta presenta biaixos seriosos.
M’explicaré. Quan se’ns presenta un avatar a internet, o fins i tot u nom d’usuari, hom és conscient que darrera hi ha una persona amb cara i ulls, amb un unes pretensions determinades i que pot mostrar o no la seva identitat real. A molt estirar <mode sci-fi on> darrera una vatar hi podria haver algun tipus d’ordinador dotat de intel·ligència artificial per interaccionar en xarxes socials <mode sci-fi off>.
El que no pensaríem mai és que darrera l’avatar, darrera la identitat digital al cap i a la fi, hi ha un objecte inanimat que no estigui dotat d’intel·ligència. I sobretot no ho faríem per que de la interacció esperam obtenir-ne alguna cosa. De la interacció social n’esperam comunicació i coneixements, autorrealització, relacions interpersonals… el que sigui. Fins i tot de la interacció amb un Aibo esperaríem moments d’oci 
Per a mi el problema, llavors, ha estat treure al carrer en Josomid, un maniquí de fibra de vidre incapaí§ de comunicar si no és amb un cartell penjat del coll.
Els avatars, com a representació, poden contribuir en la creació, o no, d’una identitat a la xarxa, tema del qual ja havíem parlat en aquest blog, però per si mateixos no aporten més que els continguts de qui interactua a la xarxa. El fet de conèixer qui s’amaga darrera un avatar no és crucial a la xarxa. Saber-ho no té per que aportar informació addicional en allò digital. De fet, no conec la gran majoria de bloggers amb qui interactuo a la xarxa. És més, sóc conscient que els actors de la xarxa poden ser molt diferents quan els conegui en vida.
En Josomid era interessant dins lo virtual, per que en el món real no aporta res de volta cap a la xarxa. L’avatar ha interferit la seva identitat digital mostrant-se en píºblic. Què passaria si en conèixer algun dels bloggers amb qui parlo resultessin ser de veritat en Dark Weider o n’Asterix? Amb paraules de Josomid: “He arribat a la conclusió que tenir una identitat en el món físic no implica tenir una identitat digitalâ€, però ell no n’ha tengut mai de real!
Per a mi, i tenint en compte el que he explicat, l’experiment Josomid no compta amb la suficient Validesa Externa. Mentre parlí vem amb un Josomid de bits sempre es podia tenir present que a darrera hi havia algíº, o no, però el que no es pot pretendre és arribar a un nivell tant absurd.
S’ha desvirtuat per artificialitat, s’ha convertit en un joc ociós de pub nocturn 
I tenint en compte el que bé diu en el seu blog ha quedat constí ncia de tot plegat.
Jo ja hi he dit la meva i em puc equivocar. Els experts ja em corregiran.
Josomid a mí me resulta un elemento simbólico que hace
Carlos Seda | 20 - 02- 2008Josomid a mí me resulta un elemento simbólico que hace uso de lo absurdo como camino a una aporía: ¿Josomid existe en Internet porque es real o es real porque existe en Internet?
Se muestra en el mundo físico, ¡pero nosotros sólo sabemos que ha estado en ese mundo porque nos lo muestra él mismo a través de Internet! Esa contradicción me parece simpí¡tica… muestra lo “pasivo” y “estí¡tico” que es a través de un medio donde él toma un rol “activo” y “diní¡mico”.
¿Quién se estí¡ quedando fuera de conocer al “verdadero” Josomid? Tal vez quien no estí¡ en Internet, entonces… ¿es Internet hoy el níºcleo de nuestra identidad?
Igualmente, yo no creo en la identidad, me parece una
Carlos Seda | 20 - 02- 2008Igualmente, yo no creo en la identidad, me parece una herramienta de vigilancia moderna mí¡s que superada
M'impresionen gratament les teves reflexions sobre aquest maniquí, tant aquesta
Bel | 20 - 02- 2008M’impresionen gratament les teves reflexions sobre aquest maniquí, tant aquesta com l’anterior.
M’agrada el teu punt de vista psicològic. Aquest aní lisi freudiano que li has fet és genial.
A mi m’agrada analitzar el tema de la identitat digital, sigui fictícia o real, des d’un punt de vista de marca personal o marca corporativa i la reputació que pot generar. Com una projecció en el món virtual de la pròpia marca o la pròpia identitat, o una part d’aquesta, o totes les que vulguis divulgar, tot i tenint en comptes que sovint podrien ser contradictòries i podrien perjudicar la teva marca real.
Encara no sabem si el maniquí és real perquè és físic (i això el fa poc creible, com bé expliques) o si darrera hi ha algíº real (tot i que també tengui un “merchandising” físic que representa el seu avatar virtual). Evidentment, tot i que té un objecte també físic i no sols un avatar, no lleva que hi hagi algíº real al darrera que mogui els fils.
Si. Sembla absurd que l’avatar del maniquí s’hagi volgut fer físic i passejar-se pel món. Esper el desancadament.
També estic d’acord amb en Carlos. Projectar la teva identitat et posa en vulnerabilitat perquè qualsevol pot estar vigilant cada moviment que dones. Per això, m’agrada analitzar i estudiar com s’ha de projectar la identitat digital, construir-la de forma planificada, per aconseguir els teus objectius, sense ser tan vulnerable. Com més informació dones més saben de tu. Això pot ser bo o dolent, depen de la informació que hagis donat i per a que la faran servir. Serí bo si per exemple pots aconseguir una millor feina. Serí dolent si per exemple algu arriba a la conclusió que no saps tant sobre un tema que en teoria els altres fins ara t’han considerat expert.
PD: Grí cies per això d’expert
tot i que encara em queda molt per investigar, per arribar a la categoria de “mestre” 
Estic d'acord amb tu que Josomid s'ha equivocat, si més
Llorení§ Carreres | 22 - 02- 2008Estic d’acord amb tu que Josomid s’ha equivocat, si més no en part, en fer-se conèixer físicament, ja que l’aparició no li aportat res a la blogosfera.
De totes maneres, pel que he llegit al seu blog, fins ara aquest avatar ha posat de manifest la necessitat d’interactuar a la xarxa, de fer-se conèixer, però la seva identitat fins ara, és molt pobra. Tal volta és un reclam per una altra cosa (un anunci o ves a saber), i per això l’interessa com més publicitat millor. És allò de “que parlin de mi encara que sigui malament”. De totes formes, i puc anar errat, pens que es tracta simplement d’una broma. Tot i això, els primers posts han posat de manifest alguns aspectes d’Internet que sempre m’han cridat l’atenció. Per exemple, el desconcert i el desconeixement amb què algunes persones en fan íºs. Sé de més d’un cas de persones que intenten fer amistats a través de fòrums, xats, etc., perquè són incapaces de fer-ho a la vida real. S’hi pot respirar dramatisme, també,a Internet. Com deia na Bel, cal mesurar molt bé quina informació s’introdueix a la xarxa, perquè, a més d’influir en el futur laboral, etc., també se’n pot sortir escaldat emocionalment.
Llorení§, jo també m'he plantejat el fet que Josomid només
Miquel Lluís | 22 - 02- 2008Llorení§, jo també m’he plantejat el fet que Josomid només sigui una estratègia de marketing però no ho sé, hi ha punts, o millor apunts del seu blog que em fan dubtar.
Fa recerques ben adients al tema de la identitat i toca assumptes de xarxa social com la teoria de’n Milgram que em duen a pensar que hi ha quelcom més que una estratagema publicití ria.
També és veritat, ja ho he dit, que la seva cocepció de identitat dista de la meva. Jo tenc una visió més psicologicista, primirenca tal vegada. Per que crec que sense aquesta, basada en les relacions interpersonals i l’autopercepció, no es pot definir la digital.
La identitat digital s’ha de basar en les relacions interpersonals digitals i aquestes son inherents als éssers que les posen en prí ctica. En aquest cas primer ha estat la gallina que l’ou, els humans han creat la xarxa.
Amb en Josomid hi veig un intent de fer primer l’ou, un invent de laboratori, artificial, que obvia que les relacions interpersonals són bidireccionals i requereixen de feedback. Per això deia que era millor deixar Josomid dins la xarxa, per que a la realitat sóc conscient que no em puc relacionar amb un maniquí inanimat de fibre de vidre. Això només pot passar al món virtual.
No se que debe estar intentando vender un maniquí desnudo
Carlos Seda | 22 - 02- 2008No se que debe estar intentando vender un maniquí desnudo paseí¡ndose por Palma e Internet hablando sobre la identidad, ¿el nuevo DNI electrónico? xDDD
Miquel Lluís ¿tíº crees en una identidad originaria?