miquel lluis mestre mestre

Aquests dies l’empresa d’eyetracking Eyetools ha publicat el seu estudi sobre la direcció de la mirada en planes web. No aporta gaire nou a allà que ja es sabia des de la psicologia de la percepció o els altres estudis de usabilitat. L’estudi no fa més que constatar que la zona de la pantalla (del web) on es centra primer i més temps la mirada és l’extrem superior esquerre. A partir d’aquí­ la mirada segueix un recorregut cap a la dreta i cap abaix constituint una espècie de triangle que en el món SEO s’ha batejat com a “Triangle d’or”.

Els sistemes d’eyetracking es basen en el seguiment de la mirada mitjançant distintes tecnologies, encara que la mÍ©s usada Í©s el seguiment pupil·lar per infrarojos. Els infrarojos es “disparen” cap a la pupil·la del subjecte que actua com a mirall i són captats de bell nou per el dispositiu. Mentre es manté el vincle IR-pupil·la l’ordinador traça la ruta de la mirada.

Aquesta és la tecnologia emprada per els dispositius d’Eyetools i d’altres com els de l’empresa Arrington Research. D’aquests darrers vaig tenir la sort d’utilitzar-ne un a la UAB en investigacions de seguretat vial i percepció de l’efecte Stroop.

Es tractava d’un aparell bastant complicat tant en l’ús com en la calibració, que s’havia de fer de bell nou per a cada usuari tot per ajustar-lo al seu tamany pupil·lar i posició dels ulls. Aquell Eyetracker, a més, era molt intrusiu obligant l’usuari a recolzar la barbeta i el cap sobre un suport com si es trobés a la consulta de  l’oftalmòleg.

La tecnologia actual, seguint el corrent del “mans lliures” permet més llibertat a l’usuari i fer-ne el seguiment sense subjecció. En desconec el funcionament exacte però els dispositius han d’haver avançat molt per ser capaços de no perdre la mirada del subjecte. En aquest sentit la subjecció que esmentava abans intentava assegurar, sovint sense Èxit, que els infrarojos no perdessin el contacte amb la pupil·la.

Encara que aquest sistema és el més popular tant per la poca infraestructura que es necessita com per la baixada del cost dels dispositius, cal esmentar-ne d’altres més complexos i acurats que sovint es relacionen més amb l’accessibilitat que amb la usabilitat. En són un exemple les patents registrades al 2003 per els professors de la UIB Alex Garcia-Mas, Tomeu Estrany i Llorenç Valverde d’un dispositiu de control mitjançant electromiografia ocular.  Aquest dispositiu permet controlar un ordinador a aquelles  persones que no poden realitzar cap moviment excepte l’ocular. Malauradament, que jo sàpiga, el projecte no ha sortit mai del laboratori d’investigació.