miquel lluí­s mestre mestre

Els Déus Irresponsables. Mestre Oliver

L’exposició Identitats Digitals em va recordar el llibre de Mestre Oliver que vaig acabar de llegir fa unes setmanes. A la cinquena sala es tractava el tema dels mons virtuals com Second Life i precisament Els Déus Irresponsables, la primera novel·la d’aquest felanitxer, s’estructura al voltant d’un món virtual anomenat matriuska.

El nom que el protagonista de la novel·la dóna a la plataforma fa referència a les pepes russes (les que es fiquen les unes dins les altres) i es deu a que quan hom hi accedeix obté© un duplicat de la seva identitat i de la seva persona.

És cert que en un primer moment la càrrega de ficció pot crear desconcert a algú avesat als actuals mons virtuals. Precisament la història planteja un món de identitats distribuïdes que s’enrevessa en la dimensió temporal. Però l’autor aconsegueix un producte apte fins i tot per a no tecnòfils.

En paraules del mateix Mestre Oliver, ha aconseguit fer una novel·la entenedora tant per a la seva mare de 80 anys com per el seu nét.

La trama succeeix entre Limoux i Mallorca i està  molt marcada per les relacions interpersonals. En definitiva compta amb un bon grapat d’elements que m’han empés a recomanar-vos-la. I francament, malgrat els seus protagonistes utilitzin Windows val la pena llegir-la

El llibre l’ha editat la seva dona, na Mariantònia Porcel, sota el segell Un cop d’ull i amb ISBN 978-84-612-1798-4. He trobat dues llibreries que el venen on-line. Aquí i aquí­.

Dijous vaig ser a la inauguració de l’exposició Identitats Digitals que tant havia donat que parlar. Amb na Bel, comissària de l’exposició, i en Carlos Seda, que també n’ha estat pare de la criatura, parlàrem del joc del que tots hem estat còmplices. És cert que fins que en Benjamí ho va comentar no tenia la certesa de què anava la cosa, però a Mallorca i sobre Identitat Digital només hi podia haver na Bel Llodrà  al darrera.

L’exposició em va agradar molt, tant per el contingut com per el continent, la forma de mostrar la informació sobre Identitat. A més em vaig trobar amb una grata sorpresa al veure aquest blog en un dels vídeos de la segona sala com exemple de blog personal firmat amb el nom real de l’autor.

No seré gens crític amb l’exposició, al contrari, la vaig trobar excel·lent. Si ho he estat amb en Josomid és per algunes de les accions de màrqueting de les que ha estat objecte. Però aquest és un dels casos en que el fi justifica els mitjans.

A més de’n Carlos i na Bel, a l’exposició ens trobarem en Toni Garcias, en Benjamí Villoslada, en Fernández-Coca i supòs que una mica més tard hi anà en Teixet. Tampoc hi vaig trobar n’Andreu Llabrès, i això que havíem quedat d’anar-hi mentre preparàvem un interessant projecte del qual ja us parlaré També hi havia en Toni Roig, blogaire i director de l’Ibit i en Tino Martínez, també blogaire i director de programes de IB3 Ràdio, entre molts altres. En definitiva fou una gran festa d’allà digital a Mallorca. A veure quan organitzam un Beers&Blogs ara que ve l’estiu.

Abans de l’estiu, però, és més que recomanable l’agenda d’actes que succeeix a l’exposició, xerrades-taller i taules rodones sobre internet i identitat digital.

Dues coses per acabar. Les dades dels blogaires les he tretes del catàleg d’identitats del web Identitats Digitals.

I em cridà  l’atenció que per tota l’exposició utilitzen el terme bloc enlloc de blog, continua doncs la discusió

Vaja, he de reconexier que m’havia equivocat. No pensava que en Josomid fora un reclam publicitari com deia en Llorenç Carreres en el comentari de l’apunt anterior.

El primer indici el vaig tenir per un cromo de’n Benjamí al twitter que deia: ” Per mallorquins: http://www.identitatdigital.net/front/cataleg.php “. Llavors ja estava tot clar, el que hi havia darrera era una exposició, un projecte si tant es vol, de l’IBIT, l’Obra Social Sa Nostra i IB3.

La veritat és que l’exposició, que obre el 13 de març, no pinta malament. De fet m’agrada que a la segona sala s’abordi la Construcció del JO en la identitat. Ja havia dit que aquest és el punt de partida per definir la identitat en xarxa, fou un dels punts de les converses amb na Bel Llodrà, sobre identitat i sobre en Josomid.

M’hi acostaré a la exposició. M’interessa. No m’ha decebut tant en Josomid com per no anar-hi. De totes maneres na Bel assegurà al twitter que hi havia un experiment al darrera de tot això. Sigui com sigui mentre en Josomid estigui tant liat anant amunt i avall, entre ràdios, televisons i diaris no tendrà  gaire temps per dedicar-se a l’experimenació. Si es descuida enguany l’agafaran a la “Isla de los famosos”

Ja havia comentat que sempre he considerat Josomid com un experiment sobre identitat digital. Partint d’aquesta consideració vull dir que o bé li manca una metodologia estructurada o, si en té, aquesta presenta biaixos seriosos.

M’explicaré. Quan se’ns presenta un avatar a internet, o fins i tot u nom d’usuari, hom és conscient que darrera hi ha una persona amb cara i ulls, amb un unes pretensions determinades i que pot mostrar o no la seva identitat real. A molt estirar <mode sci-fi on> darrera una vatar hi podria haver algun tipus d’ordinador dotat de intel·ligència artificial per interaccionar en xarxes socials <mode sci-fi off>.

El que no pensarí­em mai és que darrera l’avatar, darrera la identitat digital al cap i a la fi, hi ha un objecte inanimat que no estigui dotat d’intel·ligència. I sobretot no ho farí­em per que de la interacció esperam obtenir-ne alguna cosa. De la interacció social n’esperam comunicació i coneixements, autorrealització, relacions interpersonals… el que sigui. Fins i tot de la interacció amb un Aibo esperarí­em moments d’oci Segueix llegint »