No acab d’entendre la nova normativa de seguretat dels aeroports, aquesta per la qual,e ntre altres coses, no pots pujar líquids a l’avió i has de posar els recipients en una bossa.
Fa dues setmanes a l’aeroport d’Eivissa ja em van obligar a treure a el cinturó, -pero si no pita- els deia jo, -da igual, quíteselo-. Aquesta mesura la vaig entendre pel fet de no perdre temps, s’anticipen a tot allò que pugui “pitar”; però divendres ho vaig acabar d’entendre. Fa quinze dies ja s’anticipaven al que els esperava amb això dels líquids i entrenaven per tal d’estalviar temps.
En definitiva és un emprenyo, per que molta gent encara embarca la maleta amb el corresponent “neceser” i, és clar, allà t’hi trobes de tot. Aquella gent que no factura la maleta per estalviar temps es troba en que perd mitja hora envasant els productes d’higiene personal i altres. A davant jo un home es va salvar però: -que sepa que se lo dejo pasar por que la botella de colonia no está entera, por que es superior a 100ml-, això sí, de posar-lo a la bossa no el va salvar ningú.
En canvi a Barajas una massatgista sudamericana, aliena a la nova normativa, no va dur tanta sort i va haver de dexiar tots els productes que duia dins els contenidors grocs.
Més enllà de l’anecdotari hi ha una sèrie de qüestions que no em queden clares, com per exemple per què jo no puc pujar una ampolla d’aigua comprada al Syp i sí a Aldeasa (estant precintades les dues, si voleu filar prim). Voleu dir que l’aigua dels bars de l’aeroport és tastada per un Guàrdia Civil en segona activitat? O que les exclusives fragàncies dels duty-free són examinades per catadors d’Aena? Francament, crec que així com arriba el palet de gènere a l’aeroport es col·loca a l’estanteria.
També em va sorprendre que les bosses entregades no es segellèssin, com quan entres a una superfície comercial amb productes d’altres tendes. Són bosses d’aquestes mini-grip o auto-tancables, de les que venen els grampons a les ferreteries o serveixen per congelar els aliments. Si jo puc treure en qualsevol moment el que hi ha dins, de què serveixen?
I què vol dir que només pugui pujar 100ml de substància? Què representa que amb un litre de verí pot morir tot el passatge i amb 100ml només qui seuen al costat del terrorista?
Amb tot plegat me pareix que fan falta pulir moltes coses en aquest nou però arcaic sistema de seguretat…

En los congresos de escritores los participantes hablan de literatura; en los de cardiología del corazón; en los de agricultura, de los tomates, y así sucesivamente, excepto en los congresos de obispos donde, en vez de hablar de Dios, se habla de la unidad de España, de la moral, de la biología, de la familia, de la cultura, de la educación, de la sociedad y de las células madre. En los entreactos comentan lo bueno que estaba el pollo al chilindrón, es decir, que también saben de gastronomía. Los señores de la foto lo mismo le dicen el libro que tiene usted que leer que el anticonceptivo que debe utilizar. Le prescriben el modo de vestir, el político al que debe votar, el sexo que debe tener su cónyuge, el colegio al que conviene llevar a su hijo, así como las leyes que debe obedecer y a las que debe dar un corte de manga. También le indican si es moralmente más saludable un estado federal o autonómico. Todo ello sin descuidar sus lecciones en torno a la fecundación in vitro o sus críticas especializadas al cine de arte y ensayo.