Igual que l’any passat enguany no he estat capaç de confirmar l’esborrany de la renda des del Mac, molt manco des de l’Ubuntu. Sí que he pogut consultar-lo i modificar-lo però a l’hora de pagar no ha estat possible.

Primer he intentat realitzar el pagament mitjançant la pasarel·la, però justament aquesta funciona mitjançant controls ActiveX de Microsoft només disponibles per a Internet Explorer. Després m’he decidit per realitzar el pagament des de banca electrònica però el sistema de la AEAT no ha reconegut l’NRC d’operació que m’ha facilitat el banc. Així estic en un punt mort, per una part he pagat però per l’altra no ho puc justificar.

Per suposat els telèfons del contribuent estan saturats des de les 9 del matí, hora en que comença el servei. Per tant no puc reclamar pel fet d’haver pagat malgrat tenir la refèrencia NRC.

Llavors no em queda més remei que des d’un PC amb Windows importar el certificat digital de la FNMT i intentar el pagament mitjançant pasarel·la. Tot això prèvia anul·lació del pagament del tribut que havia fet per banca electrònica, per que si no el banc informa d’una duplicitat d’operacions i, sobretot, per que no vull pagar dues vegades.

Definitivament  els de la AEAT are from the past i això de Internet encara els deu venir un poc gros, de fet encara no se’n surten ni amb es telèfons.

Dijous vaig ser a la inauguració de l’exposició Identitats Digitals que tant havia donat que parlar. Amb na Bel, comissària de l’exposició, i en Carlos Seda, que també n’ha estat pare de la criatura, parlàrem del joc del que tots hem estat còmplices. És cert que fins que en Benjamí ho va comentar no tenia la certesa de què anava la cosa, però a Mallorca i sobre Identitat Digital només hi podia haver na Bel Llodrà al darrera.

L’exposició em va agradar molt, tant per el contingut com per el continent, la forma de mostrar la informació sobre Identitat. A més em vaig trobar amb una grata sorpresa al veure aquest blog en un dels vídeos de la segona sala com exemple de blog personal firmat amb el nom real de l’autor.

No seré gens crític amb l’exposició, al contrari, la vaig trobar excel·lent. Si ho he estat amb en Josomid és per algunes de les accions de màrqueting de les que ha estat objecte. Però aquest és un dels casos en que el fi justifica els mitjans.

A més de’n Carlos i na Bel, a l’exposició ens trobarem en Toni Garcias, en Benjamí Villoslada, en Fernández-Coca i supòs que una mica més tard hi anà en Teixet. Tampoc hi vaig trobar n’Andreu Llabrès, i això que havíem quedat d’anar-hi mentre preparàvem un interessant projecte del qual ja us parlarè També hi havia en Toni Roig, blogaire i director de l’Ibit i en Tino Martínez, també blogaire i director de programes de IB3 Ràdio, entre molts altres. En definitiva fou una gran festa d’allò digital a Mallorca. A veure quan organitzam un Beers&Blogs ara que ve l’estiu.

Abans de l’estiu, però, és més que recomanable l’agenda d’actes que succeeix a l’exposició, xerrades-taller i taules rodones sobre internet i identitat digital.

Dues coses per acabar. Les dades dels blogaires les he tretes del catàleg d’identitats del web Identitats Digitals.

I em cridà l’atenció que per tota l’exposició utilitzen el terme bloc enlloc de blog, continua doncs la discusió

Ja havia comentat que sempre he considerat Josomid com un experiment sobre identitat digital. Partint d’aquesta consideració vull dir que o bé li manca una metodologia estructurada o, si en té, aquesta presenta biaixos seriosos.

M’explicaré. Quan se’ns presenta un avatar a internet, o fins i tot u nom d’usuari, hom és conscient que darrera hi ha una persona amb cara i ulls, amb un unes pretensions determinades i que pot mostrar o no la seva identitat real. A molt estirar <mode sci-fi on> darrera una vatar hi podria haver algun tipus d’ordinador dotat de intel·ligència artificial per interaccionar en xarxes socials <mode sci-fi off>.

El que no pensaríem mai és que darrera l’avatar, darrera la identitat digital al cap i a la fi, hi ha un objecte inanimat que no estigui dotat d’intel·ligència. I sobretot no ho faríem per que de la interacció esperam obtenir-ne alguna cosa. De la interacció social n’esperam comunicació i coneixements, autorrealització, relacions interpersonals… el que sigui. Fins i tot de la interacció amb un Aibo esperaríem moments d’oci (més…)

A través del Blog de na Bel Llodrà m’arriba un experiment sobre identitat digital en el qual un maniquí explora el seu jo i les possibilitats de definició que té. Entenc que, amb aquesta iniciativa, s’intenten explorar les capacitats de definició de identitat a la xarxa partint de zero.

Prenent la forma d’un maniquí, que actua a la vegada d’avatar i ens, desenvolupa les mateixes activitats que un internauta qualsevol. Dic avatar, en quant és una simple representació gràfica d’un actor a la xarxa i ens pel fet que existeix físicament i fins i tot algú el pot haver vist pel carrer.

Llavors, Josomid aborda una nova vessant en la creació de identitats en xarxa. L’objecte avatar és extret de lo virtual i es presenta al món real. Així investiga les percepcions i reaccions que hi produeix per construir-se un jo de volta a la xarxa. (més…)

Avui he hagut de tornar l’N810 allà on el vaig comprar. Encara estava dins els 14 dies hàbils per provar-lo i després de l’experiència que he tingut no m’ha quedat altre remei.

Vaig provar i jugar tot el que es podia amb l’N810, va resultar ser molt potent i versàtil en tots els vertents, però un moment donat es va acabar la bateria i el vaig posar en càrrega. Quan ja s’havia carregat del tot, el vaig desconnectar de la corrent però no es va posar en marxa.

En aquell moment no sabia que pensar, podia ser el bloqueig de tecles, que li hagués caigut malament el desendollar; però no. Ho vaig intentar tot, treure la bateria, posar la bateria, connectar el carregador, desconnectar… havia entrat en aturada. (més…)