Aquests dies l’empresa d’eyetracking Eyetools ha publicat el seu estudi sobre la direcció de la mirada en planes web. No aporta gaire nou a allò que ja es sabia des de la psicologia de la percepció o els altres estudis de usabilitat. L’estudi no fa més que constatar que la zona de la pantalla (del web) on es centra primer i més temps la mirada és l’extrem superior esquerre. A partir d’aquí la mirada segueix un recorregut cap a la dreta i cap abaix constituint una espècie de triangle que en el món SEO s’ha batejat com a “Triangle d’or”.

Els sistemes d’eyetracking es basen en el seguiment de la mirada mitjançant distintes tecnologies, encara que la més usada és el seguiment pupil·lar per infrarojos. Els infrarojos es “disparen” cap a la pupil·la del subjecte que actua com a mirall i són captats de bell nou per el dispositiu. Mentre es manté el vincle IR-pupil·la l’ordinador traça la ruta de la mirada.

(més…)

Aquest dies he estat intercanviant impressions amb na Bel Llodrà a rel d’un apunt seu sobre Identitat Distribuïda. La conversa, més que discussió, s’ha basat en la gestió de la pròpia identitat digital i com aquesta desemboca en reputació.

Jo, per deformació acadèmica, he parlat d’identitat des de la perspectiva de la Psicologia Social, fins al punt que avui he rellegit el llibre de la UOC* que utilitzarem a la UAB.

El que em preocupava de l’apunt de na Bel era com la construcció de la meva identitat i la seva difusió acabaven en reputació, però això no acaba de tenir sentit. La meva identitat (self), com a construcció de la percepcó del ‘jo’, no té per què influir sobre la reputació (digital en aquest cas). És a dir, entenc que jo sóc jo a la xarxa, a qui li agradi bé i a qui no també. Però també és veritat que si hom espera una reputació necessita tenir una identitat elaborada i distribuïda.

De fet en Carlos, actor de la conversa, diu una cosa interessant en aquest sentit, que la construcció d’una identitat digital condiciona el teu camí a la Xarxa. Una mica com a la vida real, quan ets algú s’espera que continuïs per un camí determinat, mentre que si vius en l’anonimat tens un grau de llibertat superior. (més…)

Gran campanya publicitària de Scholz & Friends Berlin per al portal d’ofertes de treball Jobsintown.de:

(més…)

El 2.0 permet coses curioses, des de senzilles queixes de consumidors que acaben als late night televisius, o altres que no duen enlloc com la d’un internauta espanyol, fins a rebel·lions en massa per serveis gratuïts que els usuaris consideren mal gestionats.

Aquest és el cas de Fotolog, que l’actualització del seu sistema ha provocat la ira dels usuaris espanyols. Fa unes setmanes, després del canvi de versió els llibres de visites han deixat de funcionar de forma normal, no es carreguen com toca i estan caiguts molt sovint.

Per altre part, un altre dels canvis més esmentats ha estat que els usuaris no registrats han deixat de poder escriure comentaris als apunts del “flogs” o fotoblogs.

Amb tot plegat els usuaris han començat una protesta viral publicant en els apunts imatges de repulsa al nou sistema i encoratjant també als altres usuaris a publicar-les. El poder dels internautes ha quedat demostrat ja en diverses ocasions, però fins ara sempre se’ls ha donat la raó quan aquests havien subscrit un servei de pagament. Haurem de seguir d’aprop aquest conflicte del Fotolog i sobretot veure l’extensió que agafa arreu dels diferents paisos.

Queda per veure si l’empresa neoyorquina canviarà l’estratègia o bé se n’afluixarà de les queixes dels seus “clients”.  De totes maneres supòs que no es voldran arriscar a perdre una gran quota d’usuari, i més ara que tothom està en el punt de mira del talonari de Google.

Aquest dies, fent les pràctiques del curs d’assessoria web a l’Hotel Horizonte, vaig proposar la implantació d’un sistema de Proximity Marketing, via Bluetooth. A l’Hotel, el sistema no serviria exactament per fer marketing, si no més bé per informar als hostes de les activitats i promocions diàries a través dels seus dispositius mòbils (Telèfon, PDA, portàtil,…)

El Proximity Marketing s’està convertint en una forma de fer publicitat o distribuir continguts de forma molt directa i controlada, amb l’avantatge que el destinatari pot escollir rebre o no la informació. Aquest és un detall significatiu per no ser titllat d’spammer.

Així el sistema reconeix tots els dispositius bluetooth que estan a l’abast i envia fa la petició d’enviament; els mòbils o reben en forma de missatge, demanat al destinatari si vol rebre la informació de l’operador. Tant si respon que sí i visalitza el contingut com si respon que no el sistema recorda al dispositiu per tal de no enviar-li de nou la petició.

Mitjançant aquests sistemes es poden distribuir textos, imatges, sons, vídeos o qualsevol contingut multimedia suportat per els dispositius oferint un ventall inimaginable de possibilitats. Però com sempre s’ha de tenir cura que el missatge arribi sal major nombre de destinataris possible.

Amb qualsevol ordinador que disposi de bluetooth es podria desenvolupar un sistema d’aquest estil, tenint en compte que el radi d’acció dependrà de l’abast del dispositiu bluetooth. De totes maneres, si es disposa de suficients recursos existeixen equipaments autònoms per a dur a terme aquestes tasques. Podem trobar exemples a les empreses espanyoles Zonablu i BLueXare, o les anglosaxones Blue Cell Networks i Blue Blitz.

Des de BLueBlitz es pot descarregar un DEMO LiveCD per a comprovar el funcionament des del nostre ordinador. No cal instal·lar res, només gravar la ISO i arrancar amb el CD per a que comenci a emetre a tots els dispositius a l’abast.