 Ahir, 1 d'abril, es varen presentar els dos estudis que ha publicat l'IBIT sobre les TIC i els menors a les Illes Balears dels que, per cert, els diaris ja n'han tret titulars sensacionalistes. Del que volia parlar però és del diàleg que va sorgir quan, al torn de preguntes, una periodista va demanar als ponents si creien que a Espanya s'havia d'incloure el Twitter i el Facebook en els plans d'estudis, com es planteja fer a Anglaterra. En Llorenç Valverde, protagonista destacat de la presentació, respongué reprenent l'argument que feu un dels altres ponents, en Tomeu Serra, el qual ja havia hagut de partir. Tots dos coincidiren en que la solució a l'analfabetisme digital no són les eines que es fan servir. Les eines només són això, instruments per a solucionar problemes i el fet de divulgar-ne unes poques no fa que les persones entenguin per què, quan o com s'han d'usar. La velocitat amb que evoluciona la Societat de la Informació, i les noves tecnologies que en sorgeixen, ha creat un nou tipus d'analfabet digital, aquell que ja té accés a les noves tecnologies però no és capaç d'anar més enllà de les eines que coneix (o li han mostrat). És com aquell qui aprèn un idioma amb frases fetes, sense entendre les normes gramaticals ni els distints sentits de les paraules. Fins ara hem estat formant persones en aplicacions com l'Internet Explorer o el MS Office i ara hem passat a fer-ho en serveis com el Twitter o el Facebook. Ningú sembla tenir temps per explicar com es navega, què és un editor de textes o el per què d'una xarxa social. Tenc la impressió que estam creant usuaris que perceben Internet com un llistí de telèfons amb cercador (i de nom guguel). I és que molta gent no sap anar més enllà dels resultats del cercador. Amb un click cap a la pàgina i un click per tornar a l'inici ja naveguen. Són incapaços de navegar dins un lloc concret per que no coneixen les regles bàsiques de funcionament del web, com que és un enllaç o què són les barres de desplaçament. Supòs que al ser una qüestió de mercat als fabricants d'ordinadors ja els va bé que la demanda sigui superior a la necessitat. La gent compra un ordinador per tenir messenger o Facebook. Tal vegada el negoci, idò, sigui crear dispositius a piles com les maquinetes de videojocs d'un temps, cada un amb una única funció. Aquest són els nous usuaris de les TIC, l'evolució dels analfabets digitals. Val més fer-hi alguna cosa i millor si és a les escoles. Els joves d'avui dia ja no tendran els problemes dels majors que ara accedeixen a les noves tecnologies però el que sí tendran seran molts de mals vicis adquirits. Per cert, recoman descarregar i llegir els dos estudis sobre les TIC i els menors, el de 6 a 14 anysí i el de 15 i 16 anys. Això és gràcies a que estan publicats amb llicència Creative Commons, no copyright.
ibit | menors | TIC
|
