Vaja, he de reconexier que m’havia equivocat. No pensava que en Josomid fora un reclam publicitari com deia en Llorenç Carreres en el comentari de l’apunt anterior.

El primer indici el vaig tenir per un cromo de’n Benjamí al twitter que deia: ” Per mallorquins: http://www.identitatdigital.net/front/cataleg.php “. Llavors ja estava tot clar, el que hi havia darrera era una exposició, un projecte si tant es vol, de l’IBIT, l’Obra Social Sa Nostra i IB3.

La veritat és que l’exposició, que obre el 13 de març, no pinta malament. De fet m’agrada que a la segona sala s’abordi la Construcció del JO en la identitat. Ja havia dit que aquest és el punt de partida per definir la identitat en xarxa, fou un dels punts de les converses amb na Bel Llodrà, sobre identitat i sobre en Josomid.

M’hi acostaré a la exposició. M’interessa. No m’ha decebut tant en Josomid com per no anar-hi. De totes maneres na Bel assegurà al twitter que hi havia un experiment al darrera de tot això. Sigui com sigui mentre en Josomid estigui tant liat anant amunt i avall, entre ràdios, televisons i diaris no tendrà gaire temps per dedicar-se a l’experimenació. Si es descuida enguany l’agafaran a la “Isla de los famosos”

Ja havia comentat que sempre he considerat Josomid com un experiment sobre identitat digital. Partint d’aquesta consideració vull dir que o bé li manca una metodologia estructurada o, si en té, aquesta presenta biaixos seriosos.

M’explicaré. Quan se’ns presenta un avatar a internet, o fins i tot u nom d’usuari, hom és conscient que darrera hi ha una persona amb cara i ulls, amb un unes pretensions determinades i que pot mostrar o no la seva identitat real. A molt estirar <mode sci-fi on> darrera una vatar hi podria haver algun tipus d’ordinador dotat de intel·ligència artificial per interaccionar en xarxes socials <mode sci-fi off>.

El que no pensaríem mai és que darrera l’avatar, darrera la identitat digital al cap i a la fi, hi ha un objecte inanimat que no estigui dotat d’intel·ligència. I sobretot no ho faríem per que de la interacció esperam obtenir-ne alguna cosa. De la interacció social n’esperam comunicació i coneixements, autorrealització, relacions interpersonals… el que sigui. Fins i tot de la interacció amb un Aibo esperaríem moments d’oci (més…)

A través del Blog de na Bel Llodrà m’arriba un experiment sobre identitat digital en el qual un maniquí explora el seu jo i les possibilitats de definició que té. Entenc que, amb aquesta iniciativa, s’intenten explorar les capacitats de definició de identitat a la xarxa partint de zero.

Prenent la forma d’un maniquí, que actua a la vegada d’avatar i ens, desenvolupa les mateixes activitats que un internauta qualsevol. Dic avatar, en quant és una simple representació gràfica d’un actor a la xarxa i ens pel fet que existeix físicament i fins i tot algú el pot haver vist pel carrer.

Llavors, Josomid aborda una nova vessant en la creació de identitats en xarxa. L’objecte avatar és extret de lo virtual i es presenta al món real. Així investiga les percepcions i reaccions que hi produeix per construir-se un jo de volta a la xarxa. (més…)

Avui he hagut de tornar l’N810 allà on el vaig comprar. Encara estava dins els 14 dies hàbils per provar-lo i després de l’experiència que he tingut no m’ha quedat altre remei.

Vaig provar i jugar tot el que es podia amb l’N810, va resultar ser molt potent i versàtil en tots els vertents, però un moment donat es va acabar la bateria i el vaig posar en càrrega. Quan ja s’havia carregat del tot, el vaig desconnectar de la corrent però no es va posar en marxa.

En aquell moment no sabia que pensar, podia ser el bloqueig de tecles, que li hagués caigut malament el desendollar; però no. Ho vaig intentar tot, treure la bateria, posar la bateria, connectar el carregador, desconnectar… havia entrat en aturada. (més…)