miquel lluí­s mestre mestre

És sabut que entre pobles veïns sempre hi ha estires i arronses, disputes i reivindicacions històriques sense sentit que a dia d’avui ja es poden prendre més amb humor que ira. Dic tot això per que discutint amb un manacorí (manacorer, manacorista, que té més) ens acusà  de nou als felanitxers de supèrbia, rememorant aquella expressió que compara Felanitx amb Roma.

L’expressió, la qual no recordo bé vendria a dir: “Felanitx com Roma, envoltada per set turons”.

Els set turons de Roma formen el cor de la ciutat que fou la capital de l’Imperi Romà. Certament Felanitx va viure una època d’apogeu econòmic i comercial del que se’n parla arreu, bé sigui per l’enologia i l’exportació del vi o per les industries i fins i tot pedreres que hi havia. Ara bé, d’aquí a poder parlar d’un Imperi Felanitxer hi ha un bon tros.

He de dir que desconec l’origen d’aquesta expressió. Al primer que li vaig sentit dir fou al mestre d’escola Miquel Riera, que més tard fou batle de Felanitx.

Sigui com sigui he estat comptant i no em surten els turons. Començant pel Nord i en sentit horari avui dia trobam Sa Mola (170,80m.), El Calvari (216,26m.), Es Puig de Sa Cista (233,39m.) i el Puig Verd (147,16). Dic a dia d’avui per que ha desaparegut el Puig de Sant Nicolau, que es trobava entre el carrer Gabriel Vaquer i el que és ara el polígon industrial.

Així i tot només me’n surten cinc. Per fer els set hauríem d’afegir Sant Salvador (509m.) i Es Pujol. També queda Sa Mola de’s Fangar (318m.) però ja a l’extraradi.

Si algú en sap el net de tot plegat s’agraeixen els comentaris

Igual que l’any passat enguany no he estat capaç de confirmar l’esborrany de la renda des del Mac, molt manco des de l’Ubuntu. Sí­ que he pogut consultar-lo i modificar-lo però a l’hora de pagar no ha estat possible.

Primer he intentat realitzar el pagament mitjançant la pasarel·la, però justament aquesta funciona mitjançant controls ActiveX de Microsoft només disponibles per a Internet Explorer. Després m’he decidit per realitzar el pagament des de banca electrònica però el sistema de la AEAT no ha reconegut l’NRC d’operació que m’ha facilitat el banc. Així estic en un punt mort, per una part he pagat però per l’altra no ho puc justificar.

Per suposat els telèfons del contribuent estan saturats des de les 9 del matí, hora en que comença el servei. Per tant no puc reclamar pel fet d’haver pagat malgrat tenir la referència NRC.

Llavors no em queda més remei que des d’un PC amb Windows importar el certificat digital de la FNMT i intentar el pagament mitjançant pasarel·la. Tot això prèvia anul·lació del pagament del tribut que havia fet per banca electrònica, per que si no el banc informa d’una duplicitat d’operacions i, sobretot, per que no vull pagar dues vegades.

Definitivament els de la AEAT are from the past i això de Internet encara els deu venir un poc gros, de fet encara no se’n surten ni amb es telèfons.

Ahir vaig dedicar el dia a planificar un viatge. Volia que fos econòmic, utilitzar companyies reconegudes per tal d’evitar sorpreses i, com sempre, viatjar en total llibertat independentment del destí.

Per tot això vaig utilitzar les eines que ofereix la xarxa, des de blogs especialitzats, cercadors temàtics i xarxes socials i d’opinió sobre destins. En aquest sentit una bona font per treure idees originals de viatges és el blog Diario del Viajero, de la factoria WeblogsSL.

Gràcies als cercadors de low-cost com SkyScanner es poden reservar vols barats o, per altra banda, saber quines companyies barates volaven a cada lloc. Aquesta darrera informació també es pot trobar en aquesta web o aquesta altra.

Segueix llegint »

Els Déus Irresponsables. Mestre Oliver

L’exposició Identitats Digitals em va recordar el llibre de Mestre Oliver que vaig acabar de llegir fa unes setmanes. A la cinquena sala es tractava el tema dels mons virtuals com Second Life i precisament Els Déus Irresponsables, la primera novel·la d’aquest felanitxer, s’estructura al voltant d’un món virtual anomenat matriuska.

El nom que el protagonista de la novel·la dóna a la plataforma fa referència a les pepes russes (les que es fiquen les unes dins les altres) i es deu a que quan hom hi accedeix obté© un duplicat de la seva identitat i de la seva persona.

És cert que en un primer moment la càrrega de ficció pot crear desconcert a algú avesat als actuals mons virtuals. Precisament la història planteja un món de identitats distribuïdes que s’enrevessa en la dimensió temporal. Però l’autor aconsegueix un producte apte fins i tot per a no tecnòfils.

En paraules del mateix Mestre Oliver, ha aconseguit fer una novel·la entenedora tant per a la seva mare de 80 anys com per el seu nét.

La trama succeeix entre Limoux i Mallorca i està  molt marcada per les relacions interpersonals. En definitiva compta amb un bon grapat d’elements que m’han empés a recomanar-vos-la. I francament, malgrat els seus protagonistes utilitzin Windows val la pena llegir-la

El llibre l’ha editat la seva dona, na Mariantònia Porcel, sota el segell Un cop d’ull i amb ISBN 978-84-612-1798-4. He trobat dues llibreries que el venen on-line. Aquí i aquí­.

Ara que està  a l’ordre del dia, voldria plantejar una qüestió en els eixos identitat/reputació i posicionament/findability.

L’altre dia, parlant amb n’Andreu Llabrés, a l’Hotel Horizonte, vaig coincidir amb un altre empresari, emprenedor més ben dit, que fa molta promoció i difusió de les seves activitats per Internet. Tant és així que ha generat distints vídeos i galeries de imatges mostrant el que fa. A més es planteja montar un canal de TV on-line per difondre la seva activitat.

Jo coneixia la seva activitat i sabia que tenia un domini i un web amb el nom i la imatge de l’empresa. Per això em va estranyar que utilitzés webservices per a gestionar el material i que a més no els vincules de forma directa al web. Segueix llegint »