miquel lluí­s mestre mestre

Dimarts que ve, dia 22, passaré per quirofan per que m’arreglin un defecte de fà brica fora de garantia. Ja fa quasi dos anys que em varen diagnosticar un tumor mixte de paròtida, que no és ni un ‘quiste’ ni és dolent. És un tumor, tal com sona però benigne, de la Glà ndula Paròtida esquerra.

La Paròtida és una de les glà ndules salivals majors i aquests tumors acostumen a apareixer entre els 20 i els 40 anys, encara que jo sempre record haver-lo tengut. Són tumors de creixement lent, i el seu perill es troba més en la zona on es formen que en ells mateixos. Val a dir que a la Paròtida l’atravessen el nervi facial, la vena retromandibular i l’arteria caròtida esquerra.

La intervenció, anomenada parotidectomia, suposarà l’extirpació de la glà ndula, amb possibles seqà¼eles postoperatòries, algunes fins i tot inevitables. Aixà­, és segur que a la zona de la paròtida, baix de l’orella esquerra, em quedarà un ‘clotet’ on fins ara hi ha hagut una protuberà ncia; per altra banda és més que provable que pateixi una parà lisi facial que suposadament ha de ser temporal, donada per el trauma al nervi facial.

Jo sempre m’havia queixat que a l’Ajuntament de Felanitx llevaven els clots dels carrers per fer-hi bonys , paradoxes de la vida ara em passa el contrari davall l’orella esquerra. I és que com m’ha dit avui el cirurgià (i això que xerra poc) “la vida tiene estas cosas“.

Per a tot aixo de la medicina, i la pseudomedicina, Internet és una font d’informació rica i perversa. Amb això vull dir-vos que a menys que estigueu molt interessats en el tema no cal que mireu els enllaà§os que us proporciono. Alguns continguts són desagradables, però el que és pitjor és que poden crear sà­ndrome d’hipocondriasi, i de moment per malalt ja bast jo

Per tot plegat hauré d’estar un parell (mallorquà­ i llarg) de dies a la clà­nica. No tendré ordinador ni internet i us assegur que voldria estar tan bé com per que em fèssin falta. Intentaré mantenir-me al dia amb el Twitter, si el mòbil em deixa. Si ‘twittejo’ res també ho podreu veure a la barra de la dreta del blog.

I si no… ens veurem en tornar.

Aquest dies he estat intercanviant impressions amb na Bel Llodrà a rel d’un apunt seu sobre Identitat Distribuà¯da. La conversa, més que discussió, s’ha basat en la gestió de la pròpia identitat digital i com aquesta desemboca en reputació.

Jo, per deformació acadèmica, he parlat d’identitat des de la perspectiva de la Psicologia Social, fins al punt que avui he rellegit el llibre de la UOC* que utilitzarem a la UAB.

El que em preocupava de l’apunt de na Bel era com la construcció de la meva identitat i la seva difusió acabaven en reputació, però això no acaba de tenir sentit. La meva identitat (self), com a construcció de la percepcó del ‘jo’, no té per què influir sobre la reputació (digital en aquest cas). És a dir, entenc que jo sóc jo a la xarxa, a qui li agradi bé i a qui no també. Però també és veritat que si hom espera una reputació necessita tenir una identitat elaborada i distribuà¯da.

De fet en Carlos, actor de la conversa, diu una cosa interessant en aquest sentit, que la construcció d’una identitat digital condiciona el teu camà­ a la Xarxa. Una mica com a la vida real, quan ets algຠs’espera que continuà¯s per un camà­ determinat, mentre que si vius en l’anonimat tens un grau de llibertat superior. Segueix llegint »

Darrerament estí de moda això de la generació X, una espècie de necessitat de pertinení§a a un temps passat que tothom assegura va ser millor. Dic això per que avui he rebut un altre d’aquests interminables correus sobre la generació X, o més bé la post-X, la que es trobaria entre la X i la generació Y, per que es referia als nascuts entre el ‘75 i el ‘85.

M’ha cridat l’atenció la darrera part de l’e-mail que enllaí§aria amb els ví­deos que vaig posar del jutge Emilio Calatayud.

“Este correo està¡ dedicado a las personas que nacieron entre 1975 y 1985. La verdad es que no sé cómo hemos podido sobrevivir a nuestra infancia!!!!
Mirando atrà¡s es difà­cil creer que estemos vivos en la Espaà±a de antes: nosotros viajà¡bamos en coches sin cinturones de seguridad traseros, sin sillitas especiales y sin air-bags, hacà­amos viajes de mà¡s de 3h sin descanso con cinco personas en el coche y no sufrà­amos el sà­ndrome de la clase turista. No tuvimos puertas con protecciones, armarios o frascos de medicinas con tapa a prueba de nià±os. Andà¡bamos en bicicleta sin casco, ni protectores para rodillas ni codos. Segueix llegint »

A SigT llegeixo que Network Solutions, una empresa de dominis i hosting, registra tots els dominis dels que els usuaris en consulten la disponibilitat. Això era una de les pors que tenia a l’hora de consultar disponibilitats de dominis i finalment es confirma.

D’aquesta manera l’empresa registra els dominis sobre els qui algíº estí interessat i després els posa en parking, esperant que els comrpin o generin ingressos.

Per consultar dominis de forma segura, quan el navegador no donava resposta anavadirectament al whois de Tucows que és el que em dona més confianí§a. També és veritat que utilitzo molt l’instandomainsearch, un servei de consulta que dóna molta informació sobre el domini.

La curisositat d’aquest darrer és que tal com vas introduint els carí cters del domini ja indica la disponibilitat. Pel que fa al sabotatge de dominis del que parlavem no sé si és més o manco segur que els altres.

Any nou i ressaca de l’anterior… no bec, o més bé quasi no bec ;-), llavors la ressaca és informativa. Aquests dies he estat desconnectat de la blogocosa i això té serisoses conseqí¼ències. No entraré en si segueixo molts o pocs blogs, si sóc un bon o pèssim blogger però el fet de tenir 432 entrades de blogs sense llegir m’estressa un poc.

Estí clar que sempre filtro la informació que llegeixo, hom no s’ho pot empassar tot a internet ni per qí¼estions de temps ni per salut mental però sempre m’agrada dur-ho al dia i ara no sé per on comení§ar. He comení§at per la blogocosa local, la mallorquina, i abans fins i tot he repassat el twitter; entre i entre he passat pel Fòrum de Felanitx que s’ha passat al .CAT. Veig que avui hi ha un acte d’homenatge a Nadal Batle, que es fa a la Casa de Cultura a les 21:00 però no me n’havia adonat, tanta desconnexió…

Acabo a ca’n Google, sempre hi acabo i vaig a veure com van les entrades a Cornetdetap. La grí fica parla per si sola. L’eufòria pel concurs de fotografia s’ha convertit en monotonia i tornam a les 60 visites dií ries. Què hi farem, tenim 383 usuaris registrats, la majoria durant la fase del concurs i que no han tornat a entrar al web de llavors ení§í . És curiós veure com distnits participants al concurs tenen semblant més que raonables en noms d’usuari o e-mails. Alguns es diuen igual i tot, però tots votaren quan era hora. Ara ja estí , no puc despotricar perque sabia que això passaria.

Aquí­, a ca’n mestremestre.com, tot es manté sense novetat, així­ i tot sempre és d’agraí¯r que algíº et digui que et llegeix, o que ha trobat el blog i li ha agradat, com m’ha passa avui.

I ja som entrats al gener, però com que el tercer dia ressucití , Molts d’Any a tots!